dimarts

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El tema sobre el que jo vull parlar-vos i que m’interessa molt és l’atenció a la diversitat en tots els aspectes possibles en els que es pot dividir.

Pense que aquest és un tema molt important que s’hauria de tractar molt seriosament a les escoles hui dia.

Hem d’intentar afavorir com a mestres, l’integració escolar i la inclusió social, a més de tractar d'introduir açò en l’organització del centre.

Podem dir com a norma bàsica que l'actuació front als alumnes hi ha d’anar encaminada, d'una manera essensial, a la necessitat de normalitzar totes les diferències que puga haver-hi en un aula, entre els alumnes, o en tota la comunitat educativa i hem de superar tots els obstacles ja siguen de aspecte social, cultural, de necessitats educatives especials, factors dels propis alumnes i qualsevol desigualdat a l’hora de rebre el coneixement.

Però aquesta inclusió de tots els alumnes que tinguen alguna dificualtat, porta que tot un centre tant de manera interna ( professors, personal directiu, alumnes...) i de manera externa amb les familíes i l’entorn del xiquet, s’implique en el procés concienciant-los de la importància que té transmetre aquestos valors d’igualdat als xiquets i, sobretot, l’importància de que tots tinguen les mateixes oportunitats independenment de les seues condicions, rebent una adapatació adequada ; per a que tot açò funcione, pense que tot comença per una atenció personalitzada dels xiquets des un principi, per a poder detectar problemes en ells i anar solucionant-los a poc a poc.Altra part en la qual també ha d'estar inclosa com aspecte important l'atenció a la diversitat hauria de ser el currículum, quant a metodologies específiques, incloent nous objectius i continguts, dissenyant situacions d'ensenyament-aprenentatge... També, tot açò ha d'anar acompanyat d'unes mesures, adaptacions… que ha de realitzar tot el centre, unes mesures que afavorisquen a aquests alumnes, unes adaptacions personalitzades per a cadascun d'ells que les necessite, uns materials especials, aules específiques en alguns casos, especialistes si es necessitaren…una implicació completa per part de tots.

Altre aspecte que ha d'aprofitar el centre, és el de relacionar-se més amb les famílies i sobretot aprofitar l'entorn que li envolta. S'ha d'arribar a un total enteniment amb les famílies en el qual el traspàs d'informació siga bidireccional i en el qual tots arriben a unes conclusions coherents i afavoridores per als xiquets. A l'igual, el centre ha de poder aprofitar qualsevol recurs que es trobe al seu al voltant per a aconseguir la fi de la integració, relacionant-se amb la comunitat que els envolta i traspassant informació amb altres centres amb la finalitat de millorar l'ajuda cap a aqueixos xiquets.

Tot açò, queda molt bé escrit, però el difícil és dur-lo a la pràctica. Hem de lluitar per açò, per que cada vegada haja menys barreres i que cada vegada els xiquets puguen desenvolupar tot el seu potencial no tenint menys possibilitats per tenir qualsevol tipus de necessitat especial, o qualsevol tipus de cultura o aspectes diferents, sinó que açò ha de ser un continu avanç en el qual tots ens sentim iguals i amb les mateixes oportunitats i aconseguint aquest sentiment d'igualtat en els xiquets i entre ells, a més de conscienciar a més persones i que tots pensem en millorar la qualitat d'ensenyament per als nostres alumnes i en definitiva per als nostres xiquets.

¿RELIGIÓ CATÓLICA O “ALTERNATIVA”?


El tema que m’agradaria comentar o debatir amb tots vosaltres és allò que l’organització del centre escolar a d’establir per a l’assignatura de religió catòlica i per a l’assiganatura d’alternativa. Per tal de donar solució primer vull anar a allò que diu la Loe sobre la religió catòlica.Sobre la religió catòlica la Lloe ha establit el següent: A la Disposició addicional segona es tracta l’Ensenyament de la religió. - L'ensenyament de la religió catòlica s'ajustarà a l'establit en l'Acord sobre Ensenyament i Assumptes Culturals subscrit entre la Santa Seu i l'Estat espanyol. A tal fi, i de conformitat amb el que dispose aquest acord, s'inclourà la religió catòlica com a àrea o matèria en els nivells educatius que corresponga, que serà d'oferta obligatòria per als centres i de caràcter voluntari per als alumnes. -L'ensenyament d'altres religions s'ajustarà al que es disposa en els Acords de Cooperació celebrats per l'Estat espanyol amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, la Federació de Comunitats Israelites d'Espanya, la Comissió Islàmica d'Espanya i, si escau, als quals en el futur puguen subscriure's amb altres confessions religioses.
Si acudim a aquest acord, entre altres coses s'estableix, el dret fonamental dels pares sobre l'educació moral i religiosa dels seus fills en l'àmbit escolar; l'educació que s'impartisca en els Centres docents públics serà respectuosa amb els valors de l'ètica cristiana; aquest ensenyament no tindrà caràcter obligatori en el currículum per als alumnes; es garanteix el dret a rebre-la; amb la finalitat de garantir el principi d'igualtat i la lliure concurrència entre tot l'alumnat, les qualificacions que s'hagueren obtingut en l'avaluació dels ensenyaments de religió no es computaran en les convocatòries en què s'hagen d'entrar en concurrència els expedients acadèmics; i finalment, a la jerarquia eclesiàstica correspon assenyalar els continguts de l'ensenyament i formació religiosa catòlica, així com proposar els llibres de text i material didàctic relatius a aquest ensenyament i formació.
Personalment, com a persona cristiana encara que no practicant, crec que la religió catòlica ha de ser una assignatura del currículum en tots els nivells (primària, secundària i batxiller). Hi ha vegades que els pares decideixen que els seus fills no tinguen aquesta assignatura en l'horari escolar. Al meu entendre açò es pot deure al fet que es tracta d'alumnes no cristians; les qualificacions no es computen; en moltes ocasions quan els alumnes es canvien a alternativa, aquesta assignatura directament no existeix o consisteix a anar-te’n a casa; en religió t'obliguen a tenir una sèrie de materials o llibres que costen uns diners, etc.
Per a solucionar açò, al meu entendre, l'organització del centre escolar ha de possibilitar o més bé té l’obligació de garantir l'existència de dues assignatures. La religió catòlica per a aquelles persones que vulguen rebre aquests coneixements sobre el catolicisme; atenent a que no es valora per a les notes, els llibres no serien obligatoris i es treballaria amb un altre tipus de materials (fitxes, fotocòpies, excursions,etc); i d'altra banda, l’anomenada “alternativa”. Com la religió, l'existència seria obligatòria i es treballarien temes com altres religions, la cura pel medi ambient, el respecte, etc i en cap concepte es deixaria anar a casa o realitzar coses d'altres assignatures.
Atenent a que en molt poques assignatures es poden fomentar assumptes com el respecte, la tolerància, etc; cal aprofitar aquestes assignatures ja que es poden fer amb tranquil·litat i a més els alumnes no han de dedicar hores per a estudiar ja que ni és necessari ni compte per a nota.

Importància dels drets i deures a la comunitat educativa

Com he treballat els drets i deures dels professors i alumnes, vull fer una visió general i una petita reflexió de la necessitat d'aquestos.

La finalitat dels drets i deures, tant de professors com d'alumnes, és fer possible la tasca educativa d'una manera adequada i eficient.
Aquests drets i deures han de tenir una finalitat de promoure la cultura de pau, mitjançant la incorporació de valors de no violència, tolerància, participació, solidaritat i justícia, parlant en el sistema educatiu.
Per tant, la qualitat de l'educació depén en gran mesura de la capacitat del nostre sistema educatiu per a transmetre valors, actituts i coneixements que desenvolupen a una persona, així com l'adquisició de la competència social. Tots aquest factors, es troben dins dels drets i deures esmentats.
Per això, aquestos formen un model de convivència escolar basat en el respecte i el reconeixement dels drets i deures de tots els membres de la comunitat educativa, la qual la seua millora només s'aconsegueix amb el compromís, la col·laboració i el suport de tots.

dilluns

L'ESCOLA, LLOC D'OPORTUNITATS

La concepció de l’escola ha patit un canvi pel que fa a les funcions d’esta. Antigament, els pares enviaven als seus fills a les escoles per aprendre, fonamentalment, a llegir i escriure.

Amb el pas dels anys, aquestes funcions s’han vist ampliades gratament. S’ha passat sobretot en els edats més primerenques, de ser un lloc on poder deixar als xiquets per que siguen atesos i comencen a aprendre petits conceptes. A ser un centre, amb uns objectius i un continguts marcats per a ser desenvolupats en cadascuna de les etapes evolutives.

El centre escolar disposa d’una organització que estableix a cadascú dels membres de l’equip educatiu la seua funció a desenvolupar, per aconseguir d’aquesta manera, una correcta coordinació de tots el membres, i aconseguir així que els xiquets disposen d’un aprenentatge més òptim.

A banda de tot això, per complementar l’educació, des de fa uns anys s’han incorporat amb gran acceptació les activitats extraescolars. Aquestes tracten de millorar el nivell instructiu/formatiu dels estudiants, es a dir d’educar-los en el seu temps lliure. D’aquesta forma s’amplia el currículum. A més, aquestes activitats tenen un avantatge fonamental, i és que són voluntàries, en altres paraules, els xiquets les realitzen per motivacions pròpies i per aquest fet estan totalment connectades amb els seus interessos. Aquesta característica, els professors la utilitzen com una eina clau per educar als xiquets i d’aquesta manera, transmetent-li la idea, que pots aprendre jugant, i que l’aprenentatge no és avorrit, sinó una ferramenta que et permetrà desenvolupar-te millor a la vida real, dons els aprenentatges són principalment funcionals.

Per altre costat, l’escolarització no era possible per a tots el xiquets. Aquest fet canvià quan l’ensenyança obligatòria va ser establerta com gratuïta. Tanmateix, actualment existeixen una sèrie de programes de suport escolar destinats a compensar educativament a capes socials de població desfavorida, amb intenció de corregir les desigualtats que per raons de tipus socioeconòmic, cultural o geogràfic impedeixen o dificulten l’accés a una educació plena o provoquen que la qualitat d’aquesta siga inferior a la qual rep la resta de l’alumnat. Impensable anys arrere.

En conclusió, crec que l’escola com hui en dia l’entenem, és un lloc replet de possibilitat per aprendre, integradora i respectuosa amb qualsevol alumne. Amb una metodologia participativa, basada en uns continguts i objectius a aconseguir correctament planificats. Amb uns docents motivats per realitzar la seua labor i per atendre de forma individual, segons les necessitats dels alumnes per afavorir i ajudar la dura tasca d’aprendre.

En resumides comptes, és una escola creada baix una excel·lent organització per atendre qualsevol necessitat que es puga donar ja no tant sols dins de l’àmbit escolar, sinó també fora. Nosaltres com futurs professionals de l’educació hem de cuidar-ho i desenvolupar la nostra labor amb tot l’interès i motivació possible. Perquè la nostra actuació influirà en un aspecte tant importat com és, l’educació dels infants.


L’ESCOLA ANTIGA


RECTA, INDIVIDUAL, CENTRADA EN EL LLIBRE I PROFESSORS COM ÚNICS RECURSOS D’APRENENTATGE, VARIETAT D’EDATS A LA MATEIXA AULA, POCA CREATIVITAT, NUL·LA MOBILITAT DEL MOBILIARI...






L’ESCOLA DE HUI EN DIA

OBERTA, PARTICIPATIVA, DOTADA DE NOVES TECNOLOGIES I MULTITUS DE MATERIALS, AIXÍ COM DE DIFERENTS PROFESSORS, FOMENTA LA CREATIVITAT, COOPERACIÓ...