Educar, un compromís de tothom
L’alumnat d’avui dia ha de rebre formació per a viure en una societat que es transforma, s’està educant en la incertesa, en la adaptabilitat, en la inestabilitat, pel que es deu ensenyar l’alumnat a “aprendre a aprendre” i tot açò mitjançant una metodologia activa.
Es converteix així en l’autèntic protagonista del seu propi aprenentatge, sent objectiu del sistema educatiu la formació integral de la personalitat dels mateixos per conviure en una societat democràtica. Per a açò, el desenvolupament de capacitats com l’autoestima, la socialització, la participació crítica, la creativitat, la formació en elements culturals, tecnològics i instrumentals bàsics son claus en el procés de construcció personal.
Es converteix així en l’autèntic protagonista del seu propi aprenentatge, sent objectiu del sistema educatiu la formació integral de la personalitat dels mateixos per conviure en una societat democràtica. Per a açò, el desenvolupament de capacitats com l’autoestima, la socialització, la participació crítica, la creativitat, la formació en elements culturals, tecnològics i instrumentals bàsics son claus en el procés de construcció personal.
L’educació ha de refermar en l’alumnat, sobretot en edats primerenques, els principis sobre els que es sustenten les seues actituds i comportaments: convivència, respecte, tolerància i integració. Tots son indicadors de qualitat d’un sistema educatiu, però per damunt de tots destaca el principi d’equitat educativa, és dir, la capacitat per atendre adequadament a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
D'altra banda, l'aprenentatge de llengües estrangeres és un aprenentatge que suposa un desenvolupament reial de la capacitat de l’alumnat. També les TIC són una eina educativa d’incalculable valor pedagògic i didàctic que predisposen a l’alumnat a saber desenvolupar-se amb gran soltesa en el món tecnificat i global.
En aquest context socioeducatiu, quin ha de ser l’objectiu de la tasca docent? Ja no únicament ha d’ensenyar, sinó que ha d’actuar com a agent facilitador del aprenentatge de l’alumne, suposant un canvi en la manera de fer, en la seua metodologia docent. Sent així, la tasca del docent ha de caracteritzar-se per l’atenció individualitzada dels alumnes d’acord amb els distints ritmes d’aprenentatge; la comunicació constructiva; el treball en equip; el coneixement de l’entorn sociocultural; la dinamització de la participació dintre de la comunitat educativa; la formació per a la resolució de conflictes i la transmissió de valors; i la capacitat d’autoavaluació.
Encara que la tasca educativa no únicament es responsabilitat dels docents. Es indiscutible la importància de les famílies com els primers responsables de l’educació dels fills. En l’àmbit familiar els nenes/es aprenen a comunicar-se, relacionar-se, expressar sentiments, a conviure, a negociar,... I tot des de la diversitat de models de relació i convivència que aporten els distints membres del grup familiar. Allò que el xiquet/a aprén en la família determina en gran mesura el seu funcionament escolar. La família esdevé un dels factors amb més influència directa sobre el procés educatiu i afecta al seu benestar.
Família, professorat i alumnat esdevenen, per tant, la sàvia que dóna “vida” i sentit als Centres educatius.
A l’escola se li demana que contribuïsca a la cohesió i eduque en la convivència, se li exigeix que transmitisca uns valors en ocasions contradictoris amb els que es perceben o reben des dels àmbits social i familiar o inclús escolars. D’aquesta manera, els centres educatius han de ser autèntiques comunitats educatives en les que les famílies i professorat es consideren partícips d’un mateix projecte, assumint el seu desenvolupament de forma corresponsable i cooperativa, encara que amb funcions i competències distintes.
Per tant, s’ha de potenciar la participació activa com instrument de millora dels Centres pel valor instrumental que dita participació té en el desenvolupament personal i social de tots els agents implicats en la mateixa.
Per finalitzar, ací us deixe l'enllaç a un interessant documental projectat en REDES, el programa d'Eduardo Punset, titulat Educar para formar ciudadanos, que planteja cap a on ha d'evolucionar el nostre sistema educatiu per formar ciutadans capaços d'afrontar els reptes d'aquest segle; un món cada vegada més divers i interdependent. Formar als joves d'una manera equánime, compassiva, sàvia, considerada i amb discerniment serà el camí proposat.
2 comentaris:
Hola Sabina!
Molt bon article i molta raó la que tens. Sens dubte per a que la tasca d' e/A siga possible és necessari una suma de tots, ja que a la fi, tots hem de passar per l' escola.
Un beset!
Pablo Vilches Santamaria
Publica un comentari a l'entrada