L'ESCOLA, LLOC D'OPORTUNITATS
La concepció de l’escola ha patit un canvi pel que fa a les funcions d’esta. Antigament, els pares enviaven als seus fills a les escoles per aprendre, fonamentalment, a llegir i escriure.
Amb el pas dels anys, aquestes funcions s’han vist ampliades gratament. S’ha passat sobretot en els edats més primerenques, de ser un lloc on poder deixar als xiquets per que siguen atesos i comencen a aprendre petits conceptes. A ser un centre, amb uns objectius i un continguts marcats per a ser desenvolupats en cadascuna de les etapes evolutives.
El centre escolar disposa d’una organització que estableix a cadascú dels membres de l’equip educatiu la seua funció a desenvolupar, per aconseguir d’aquesta manera, una correcta coordinació de tots el membres, i aconseguir així que els xiquets disposen d’un aprenentatge més òptim.
A banda de tot això, per complementar l’educació, des de fa uns anys s’han incorporat amb gran acceptació les activitats extraescolars. Aquestes tracten de millorar el nivell instructiu/formatiu dels estudiants, es a dir d’educar-los en el seu temps lliure. D’aquesta forma s’amplia el currículum. A més, aquestes activitats tenen un avantatge fonamental, i és que són voluntàries, en altres paraules, els xiquets les realitzen per motivacions pròpies i per aquest fet estan totalment connectades amb els seus interessos. Aquesta característica, els professors la utilitzen com una eina clau per educar als xiquets i d’aquesta manera, transmetent-li la idea, que pots aprendre jugant, i que l’aprenentatge no és avorrit, sinó una ferramenta que et permetrà desenvolupar-te millor a la vida real, dons els aprenentatges són principalment funcionals.
Per altre costat, l’escolarització no era possible per a tots el xiquets. Aquest fet canvià quan l’ensenyança obligatòria va ser establerta com gratuïta. Tanmateix, actualment existeixen una sèrie de programes de suport escolar destinats a compensar educativament a capes socials de població desfavorida, amb intenció de corregir les desigualtats que per raons de tipus socioeconòmic, cultural o geogràfic impedeixen o dificulten l’accés a una educació plena o provoquen que la qualitat d’aquesta siga inferior a la qual rep la resta de l’alumnat. Impensable anys arrere.
En conclusió, crec que l’escola com hui en dia l’entenem, és un lloc replet de possibilitat per aprendre, integradora i respectuosa amb qualsevol alumne. Amb una metodologia participativa, basada en uns continguts i objectius a aconseguir correctament planificats. Amb uns docents motivats per realitzar la seua labor i per atendre de forma individual, segons les necessitats dels alumnes per afavorir i ajudar la dura tasca d’aprendre.
En resumides comptes, és una escola creada baix una excel·lent organització per atendre qualsevol necessitat que es puga donar ja no tant sols dins de l’àmbit escolar, sinó també fora. Nosaltres com futurs professionals de l’educació hem de cuidar-ho i desenvolupar la nostra labor amb tot l’interès i motivació possible. Perquè la nostra actuació influirà en un aspecte tant importat com és, l’educació dels infants.
| L’ESCOLA ANTIGA |
| L’ESCOLA DE HUI EN DIA |
1 comentaris:
Has tractat moltes qüestions d'interès, però jo vull comentar sobre una d'elles, que és la concepció que has donat de les activitats extraescolars.
Potser parega difícil de creure, però mai me les havia plantejat com a complement formatiu. Sempre les he vist com una manera de que els xiquets surtan del centre i que no tot siguen les aules. Guardant un component cultural, sí, pero mai m'havia plantejat que aquestes activitats "fòren més".
Amb aquesta visió (nova per a mí), considere que seria interesant potenciar aquestes activitats per a disminuir el rebuig dels alumnes a l'escola i facilitar un aprenentatge més significatiu i adaptat al món real.
Publica un comentari a l'entrada