ABSENTISME ESCOLAR: PROBLEMÀTICA SOCIAL
La falta d'assistència continuada i no justificada al centre educatiu dels alumnes es denomina absentisme escolar.
L'estil de vida en el qual estem immersos actualment implica moltes vegades invertir el nostre ordre de prioritats, tant és així, que els pares poden inculcar als seus fills, fins i tot sent nens, una falta de disciplina.
No obstant això, cabria recordar que la responsabilitat recau primordialment en els progenitors.
L'escàs temps del que disposem avui dia ens obliga a prescindir d'allò veritablement important, com és l'atenció als nostres fills.
La crisi de valors, la crisi econòmica i la inestabilitat laboral propicien que passem menys temps amb els nostres nens, atorgant-los una autonomia que potser encara no els correspon.
La infantesa és una etapa de vital importància en el desenvolupament del nen.
A l’etapa infantil i primària, unes faltis periòdiques de tan en tant podin mostrar-nos uns indicadors del que pot ser absentisme més endavant.
Pel que cal prevenir qualsevol conducta que generi l'absentisme escolar i en conseqüència el fracàs escolar.
El problema no és sols que no hi vaguen a l’escola, si no que els deixen a l’hora que no toca, arribin amb mitja hora de retard. I un nen que a arribi a classe deu minuts tard, és sent malament, diferent als companys ja que aquests estan ja treballant.
Malauradament cada vegada ens trobem amb més nens que faltin a l’escola pel simple fet de ser petits i a la vesprada no els portin per a què descansin,” com és xicotet no passa res”, pensen molts pares.
Es tracta d'una problemàtica social que podem eradicar mitjançant la prevenció conjunta de família, docents, institucions, agents socials, en definitiva tots a una.
Com a docents, al previndré l’absentisme podem intervenir abans i la resposta de la família millora.
No oblidem que l'educació és una qüestió que abans de res ha de donar-se en el si familiar.
quadres
10 comentaris:
Hola, soc una estudiant de dret i la veritat que és un article molt interessant. M´ha recordat a la meua infaça, quan era petita y ma mare no em despertava alguns díes per a que descansara més i com que era petita, no passaba res si no anava a l´escola. La majoría dels díes aplegaba a clase amb retard perque em deixava dormint fins a l´ultims minuts i això em feia sentir malament. Penso que cal fomentar desde petits als nens per a que hi vagen a l´escola i així puguen adquirir una disciplina i el sentit de la responsabilitat, fomentar la asistencia desde petits per a evitar desde tots els plans l'absentisme escolar. Moltes gracies Inés per aquest article, es un bon document per a reflexionar sobre aquest problema educatiu. María
Tema molt interessant. Molts pares pensen que como que son xicotets no han d´anar a per exemple escoles infantils on en realitat comencen a adquirir habilitats socials com l´assertivitat i l´empatia. Aquestes habilitats son igual de necesaries que les habilitats anomenades "acadèmiques". A més, quan més prompte es porte al xiquet a l´escola abans adquirirà hàbits per als estudis. Salutacions.
Alfonso Pujol Rodríguez
Estic d'acord amb la companya. A la societat actual la majoria dels pares no dediquen tota la atenció que deurien als seus fills, i deleguen la seua responsabilitat a altres persones.
Els pares han de ser conscients de que l'etapa infantil és fonamental en els xiquets per al seu posterior desenvolupament, per tant si ells no poden ocupar-se dels xiquets per raons de treball o per qualsevol altra rao, almenys deurien de portar-los a escoles infantils en lloc de deixar-los amb altres persones com per exemple els iaios, fet molt habitual.
Des del meu punt de vista, crec que s'hauria d'informar més als pares per a fer-los conscients de la importància de portar als xiquets a l'escola.
Un article molt interessant Ines!
Estic dacord amb tot! L' absentisme s' ha de penalitzar com un delicte greu!
Un salut!
Pablo Vilches Santamaria
Aquesta temàtica resulta de gran importància avui dia, ja que l'educació esdevé el fonament conceptual sota el qual es construirá posteriorment la casa de l'experiència i la pràxis social.
Diguem que l’absentisme escolar és un problema educatiu, i també social, perquè evidència les desigualtats econòmiques, socials i culturals de la nostra societat. Al mateix temps, reflecteix les situacions de desafecció i de conflicte que viuen alguns adolescents en una escola que es troba davant d’un gran nombre de dilemes de difícil resolució.
Les administracions educatives comparteixen la preocupació de treballar a favor de l’èxit escolar, tot i minimitzant els efectes de l’absentisme escolar. En un escenari com l’actual, on els resultats acadèmics indiquen que s’ha de continuar treballant per enfortir el sistema educatiu i assegurar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, l’absentisme escolar ha esdevingut una prioritat política i educativa per millorar de forma integral l’escolarització i avançar cap a un model d’escola inclusiva.
Llavors, es un assumpte a què s'està posant solució mitjançant plans d'acció, no obstant, encara hi ha molt de camí per recòrrer...
Hola Inés!
M'ha agradat molt la teua entrada, ja que hem pareix un tema interessant degut a que en Espanya la majoria dels xiquets posseeixen un baix rendiment acadèmic degut a aquest tema. Aquest problema pot arribar a ser molt greu a la llarga i segons la meua opinió s’ha de buscar i localitzar l’origen d’aquest problema per a posar-li remei.
Es veritat que en molts casos l’absentisme, tal i com has nomenat, es degut a problemes familiars dels xiquets, però també poden ser socials, o inclòs educatius, com es per exemple quan el xiquet pot tindre algun tipus de problema al col•legi, com es l’abús, i no ens n’adonem. Es per això que el xiquet fa el possible per no anar al centre, i hem d’intentar ajudar-lo. Com he dit abans, hem d’intentar acabar amb aquesta problemàtica per a poder evitar així possibles fracassos escolars.
Et felicite pel teu article Inés! Em pareix molt acertat, perquè moltes vegades quan parlem d'absentisme ho vinculem a l'etapa secundària i mai ho relacionem amb infantil i primària, pensant que es cosa voluntària per part dels xiquets i adolescents, quan en realitat els responsables d'aquest problema ho són els pares en moltes ocasions.
Tal i com ben dius Inés, unes simples faltes a infantil i primària pugen ser detonats d'un possible caso d'absentime escolar. Açò dependerà molts dels pares i de la seua condició social, cultural i econòmica. Per tant, nosaltres com a mestres haurem de treballar molt des de l'inici de la seua escolarització la importància de l'assitència a l'aula de manera regular i puntual tant als xiquets com als pares, mitjanant una col·laboració conjunta per part de tota la comunitat escolar, perquè ens trobem d'avant d'un problema social que pot afectar a l'educació i socialització del xiquet i propiar un futur fracàs escolar.
Salutacions.
Bon article Inés!
Es tracta d'un problema d'avui dia que l'escola està tenint
la societat està posant com a primordial diferents temes en els quals no s'assenyala en cap moment la importància de l'ensenyament dels xiquets i per tant, l'assistència a l'escola.
Però, cal indicar que aquest problema hi ha un major percentatge de no assistència a l'escola en lloc marginals, en famílies desestructurades, en els inmigrants...
Per tot açò, hem de fer reflexionar a la societat sobre que assistència en l'escola és important tant per la socialització com perquè els xiquets aprenguen.
cal destacar que per tot l'anteriorment exposat, els professors hem de donar la veu d'alarma quan vegem que un alumne mancada nombroses ocasions en classe i mai deixar-ho passar perquè açò està perjudicant tant el seu present com el seu futur.
Publica un comentari a l'entrada