divendres

EL VALENCIÀ A LES AULES D'INFANTIL I PRIMÀRIA


EL VALENCIÀ A LES AULES D’INFANTIL I PRIMÀRIA


El valencià és l'idioma oficial a la Comunitat Valenciana, al igual que ho és el castellà, l’idioma oficial de l’Estat. Per tant, tots com a ciutadans d’aquesta comunitat tenim el ple dret a conèixer-los i a usar-los lliurement i a rebre l’ensenyament tant del castellà com del valencià.
Quasi en la majoria de les escoles l’ensenyament del castellà s’està impartint i és acceptat per la majora. Però penseu realment que s’està rebent aquest ensenyament en valencià com cal? Hi han oportunitats per a què que la població el conega i ho parle?

Per a conèixer l’estat actual de la legislació de la nostra llengua valenciana al món educatiu , pel que fa als programes educatius bilingües que s’imparteixen al País Valencià, hi ha dos referent bàsics: l’Ordre de 29 de juny de 1992, on s’estableix definitivament les característiques i els noms dels programes d’Immersió Lingüística (PIL), d’Ensenyament en Valencià (PEV) i d’incorporació Progressiva (PIP), i l’ordre de 30 de juny de 1998, que regula la possibilitat d’enriquir els programes educatius valencians amb la incorporació primerenca de la llengua estrangera.

Pel que fa als: Programes d’Immersió Lingüística (PIL):

-S’estableix a l’etapa d’Infantil i Primària.
-Per a xiquets no valenciano parlants, o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació.
-El programa està pensat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares/mares o tutors, els i les alumnes pugen assolir una competència lingüística en valencià, partint del respecte de l'alumnat.

Programes d’Ensenyament en Valencià (PEV):

-S’estableix a l’etapa d’Infantil i Primària.
-Pensat per a xiquets valencianoparlants o que viuen en entorns valencianoparlants.
-L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, a fi d’assolir un domini equilibrat del castellà.
- En l’etapa primària, i segons els resultats de les distintes avaluacions, els centres docents tenen l’opció d’anar incrementant el número d’àrees impartides en castellà.

Programes d’incorporació Progressiva (PIP):

- La llengua base del programa és el castellà.
- Durant l’etapa Infantil, s’introdueix el valencià a nivell oral
- A partir de l’etapa Primària, el PIP suposa la introducció de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura des de 1r de primària, i com a mínim, l’assignatura de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural des de 3r de primària, impartides en valencià.

Donc bé, a partir d’aquestos programes ens podem plantejar nombroses qüestions que están a la mà de ser debatudes com: pensem realment que aquestos programes s’ajusten al dret de l’alumnat a conèixer la seua llengua? No pensem que seria millor fer obligatòria la assignatura de Valencià en zones castellanoparlants a fi que els nostres alumnes tinguen més possiblitats de futur a la nostra Comunitat? Es manté viva la nostra cultura i la llibertat d’expressió ambla nostra llengua?

15 comentaris:

  • Anònim ha dit...
    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
    ximo ha dit...

    Àngela,m'agrada molt el teu aticle.
    Jo pense que a les zones on es parla castellà no s'ensenya el valencià com cal i,després demanen un bon ensenyament d'aquesta llengua per a poder, per exemple en el nostre cas, donar classe en valencià... i, com ha dit Pablo, molta gent li té "por" al valencià, pot ser degut al poc ensenyament que han rebut per al nivell que es demana ara en la carrera, etc. En el meu cas, em passa totalment al contrari perquè jo visc en una zona on es parla valencià i, fins les classes de castellà moltes vegades s'explicaven o parlavem en valencià.
    Alehores, jo pense que s'ha de treballar tant el castellà com el valencià per igual ,i aixì, fomentar el bilingüisme.

    Roser Ballester Vidal

    Anònim ha dit...
    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
    IRIS GALLETERO MAESTRE ha dit...
    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
    IRIS GALLETERO MAESTRE ha dit...

    M' ha semblat molt interessant l' article i a més a més, el petit debat que s' ha format al respecte ja que, com tots sabem, aquests temes sempre donen molt a parlar.
    D' altra banda, puc dir que les dues opinions,tant la de Pablo com la de Roser,em semblen interessants i molt bé fonamentades.
    Des del meu punt de vista, pense que com que vivim a una comunitat on tenim dues llengües oficials; el castellà i el valencià. Tots el que vivim a aquesta hem de conéixer-la i respectar-la. Tanmateix, com ha dit Pablo, tenim excepcions com són persones que viuen a la Vega Baja, on el valencià és una assignatura optativa.
    Això, a l' etapa de l' escola pot semblar una "sort" ja que, la majoria no volen estudiar-lo. Però, quan arriben a l' universitat o volen trobar un treball dins de la nostra comunitat, s' adonen de la gran dificultat que tenen al no haver estudiat la llengua en l' etapa escolar.
    Llavors per a mi, el valencià ha de ser obligatori a l' escola, ja siga amb un programa o amb altre. Ja que, si des de ben petits inculquem el bilingüisme, a l' hora d' enfrontar-se amb altres idiomes els nens tindran una ment més oberta i flexible per a aprendre llengües.

    Iris Galletero Maestre

    ximo ha dit...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Marta Vila Montesinos ha dit...

    Estic totalment d'acord amb la meua companya Iris. En la meua opinió el valencià hauría de ser una matèria obligatòria i a més que les assignatures estigueren repartides en els dos idiomes oficials de la nostra comunitat.

    Se que pot ser hi ha zones de la comunitat on no es parla aquesta llengua. Crec que la solució és que el valencià es parle des d'infantil i que així totes les poblacions puguen gaudir d'aquesta llengua, de la nostra llengua, el valencià i que així no desapareixca com ha passat amb molts dialectes d'altres comunitats espanyoles.

    M'agradat molt el teu article Roser. Molts bss¡¡¡¡

    Gemma Blanes ha dit...

    Aquesta entrada que ha provocat polèmica i debat i em sembla molt interessant.

    Jo estic d'acord amb Marta, perque una llengua no desaparega s'ha d'utilitzar a àmbits formals, i no quedar únicament per a un registre més informal. Per aixó, es important que s'ensenye valencià a l'escola, per a que s'aprenga a utilitzar-lo día a día però també en àmbits acadèmics o administratius.

    Es difícil, motivar als alumnes que viuen a una zona castellano-parlant a aprendre valencià, però s'ha de fer un sacrifici i buscar fórmules per fer aquesta llengua més atractiva, sense imposar res i desde la tolerància.

    Una salutació!

    Roser Ballester Vidal ha dit...

    Àngela,m'agrada molt el teu aticle.
    Jo pense que a les zones on es parla castellà no s'ensenya el valencià com cal i,després demanen un bon ensenyament d'aquesta llengua per a poder, per exemple en el nostre cas, donar classe en valencià... i, com ha dit Pablo, molta gent li té "por" al valencià, pot ser degut al poc ensenyament que han rebut per al nivell que es demana ara en la carrera, etc. En el meu cas, em passa totalment al contrari perquè jo visc en una zona on es parla valencià i, fins les classes de castellà moltes vegades s'explicaven o parlavem en valencià.
    Alehores, jo pense que s'ha de treballar tant el castellà com el valencià per igual ,i aixì, fomentar el bilingüisme.

    Roser Ballester Vidal

    Pablo Vilches Santamaria ha dit...

    Molt bon article Àngela.
    El que jo pense és que ens trobem a una provincia prou rica i variada, cosa que fa que no tots els municipis es sentiscan unida a aquesta llengua. La meua opinió és que si, hem de fomentar la llengua i intentar que siga endavant, però hi han zones, com tu i jo coneixem que no contemplen d' aquesta manera.
    Com a punt personal vull anyadir, que molta gent li te tirria al valencià per motius com l' assimilació del valencià amb Valencia, cosa que en Alacant, ja sabeu el que supossa, i més la batalla sobretot en temes como a la oposició. Hem de treballar a l' ecola el valenciá i portar aquesta província al bilingüísme, però sempre des d' el respecte a totes les culutres i llibertats d' expressió que podem trobar a la nostra provincia.
    Un beset àngela ;)
    Pablo vilches Santamaria

    Pablo vilches Santamaría ha dit...

    Hem sembla perfecte el que has dit Roser, però cal entendre a les persones de la Vega Baja, que es normal que vulguen el valencià, ja que no ho senten,encara que estigan en Alacant. Jo parle de la meua experiència com alacantí, i clar, aci no es parla, algunes persones el tenen respecte pero quaasi tothom no ho vol i es molt trist, però es la realitat, per tant, jo compren les dos parts, i m' agradaria que cada violta es parlara més, de fet jo ho farée, pero no, crec que a Alacant ciutat almenys, poquet a poquet no es parlarà quasi.

    Pablo Vilches Santamaria

    ROCÍO FOLLANA ANTOLÍN ha dit...

    Estic totalment d'acord amb tots vosaltres, estem a una comunitat on hi han zones on es parla moltíssim aquesta llengua i pel contrari hi han unes altres on no es toca.
    La meua experiència respecte al valencià és la de viure en una zona on solament tenim l'assignatura de valencià i tampoc és obligatòria. No hi ha ningú al meu poble que parle valencià i per això alhora d'arribar a la universitat he notat moltíssim el canvi.
    Per aquest motiu estic totalment d'acord amb el nombrament del valencià com a llengua obligatòria; aquqesta és l'única manera de tenir igualtat de condicions en tots el llocs de la comunitat ja que aquesta llengua és molt important i cada vegada més es necessita per a qualsevol treball.
    M'agragat molt el article Àngela =)

    ximo ha dit...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Antonio Higueruelo Bueno ha dit...

    Estudiar valencià és una característica bàsica de qualsevol centre escolar a la nostra comunitat. Amb aquest procés d'aprenentatge
    aconseguim una immersió lingüística que farà possible la regulació del valencià respecte del castellà, és a dir, intentem a tots aquestos programes fer una reducció de la minorització existent.

    No obstant això, hi existeixen massa problemes a l'hora de la immersió en el valencià a causa de la mala preparació i per tant, ensenyança de la llengua, ja que aquesta es dóna en cicles ja entrats en el col•legi.

    Una solució possible, i la més adequada en la meua opinió, és fer aquesta immersió en el cicle infantil, ja que els xiquets tenen una base consistent de les dues llengües i fem possible un bilingüisme, almenys a l'escola.

    En quan als diversos programes d'ensenyança o adaptació al valencià, em pareixen programes molt correctes en quan a l'adaptació d'alumnes que volen adaptar-se a la llengua.

    Inés Bella Herrero ha dit...

    Un bon article Ángela!
    Pense que el valencià hauria de ser obligatori des de l'etapa d'infantil i en totes les zones per a què després no hi tinguen problemes com esta passant amb gent de la "Vega Baja" i altres llocs. Aquests alumnes arriben a la universitat i tenen el català com a matèria obligatòria i ens trobem amb molts companys que rebutjen la llengua valenciana per por i desconeixement. Sabem que si volem treballar en la nostra Comunitat com a mestres un dels requisits per a les oposicions és tindre el valencià.Hem de fomentar que es parle el valencià des de menuts en totes les poblacions de la nostra comunitat i que no es perda la nostra llengua. Pel que fa a la meua experiència,dir-te que sóc d'un poble on es parla el valencià i les meues classes sempre han sigut en valencià inclòs les de castellà i he tingut problema pel fet que en suposa gran esforç parlar el castellà.Per tant, s'ha de treballar tant el valencià com el castellà.
    Inés Bella

  • Publica un comentari a l'entrada