IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA AL CICLE D'INFANTIL
Vaig a tractar un tema que pense que ens interessa a tots, com és la immersió lingüística a infantil, ja que és la llengua oficial a la nostra comunitat. Ho faré des del meu punt de vista com a alumna d’aquest sistema i des de la meua experiència.
Jo vaig començar la meua vida escolar en una escola on hi havia un programa d’immersió. Evidentment en els meus records estan els companys i companyes, els jocs , les mestres, el pati… A hores d’ara puc reflexionar i manifestar la meua opinió a la llum dels resultats i de la informació que he anat arreplegant.
Què és la immersió? És encara necessària? Té sentit? Són preguntes que ens podem fer.
La immersió i l’escola crec que continuen tenint un paper fonamental en la tasca de la normalització lingüística. Aquesta, no hem d’oblidar que té com a objectiu la recuperació de la llengua i la cultura pròpies, i la integració lingüística i cultural de tots els xiquets i xiquetes de les nostres escoles a la societat a la qual pertanyen.
Com jo, als darrers anys, s’ha produït un important increment d’escoles que inicien l’ensenyament en valencià mitjançant els Programes d’Immersió Lingüística, que han estat el motor de la normalització perquè han suposat un canvi de perspectiva en el paper del valencià a l’escola , que passa de ser considerada llengua com àrea d’aprenentatge a llengua vehicular en l’educació.
Els estudis previs, i com he dit els resultats, han demostrat que iniciar el procés de l’aprenentatge en una llengua diferent a la familiar, és un element afavoridor en el procés maduratiu dels xiquets/es. I és més si el procés es completa i es garanteix la seua continuïtat fins que acabe tot l’ensenyament obligatori és un element que col·labora per a l’adquisició d’un tercer idioma.
La immersió lingüística ha demostrat que és un sistema sòlid pensat per a l’alumnat de les famílies de llengua familiar no valenciana o que viu en zones on no és dominant aquesta llengua (per exemple Les Valls del Vinalopó). El fet de dur endavant aquests programes ha fet necessari treballar d’altra manera perquè has de fer pròpia una llengua que en principi als xiquets/es no els resulta familiar. Les estratègies, els recursos han dinamitzat l’educació i jo pense que ha fet que els equips d’Infantil estigueren alerta per a totes les novetats en matèria educativa. Ha sigut també un element que ha integrat en la societat valenciana a la gent que provenia d’altres Comunitats i en els darrers anys als d’altres països. Aquesta població ha mostrat una sensibilitat i un respecte , tal volta, major que la pròpia població autòctona. En el món de la globalització i la uniformitat, trobe que encara tindre aquests plantejaments és una necessitat i al mateix temps no perdre de vista que l’arrel amb la societat actual no s’ha d’oblidar.
A continuació adjunte un dibuix propi de quan anava a infantil 5 anys.
Jo vaig començar la meua vida escolar en una escola on hi havia un programa d’immersió. Evidentment en els meus records estan els companys i companyes, els jocs , les mestres, el pati… A hores d’ara puc reflexionar i manifestar la meua opinió a la llum dels resultats i de la informació que he anat arreplegant.
Què és la immersió? És encara necessària? Té sentit? Són preguntes que ens podem fer.
La immersió i l’escola crec que continuen tenint un paper fonamental en la tasca de la normalització lingüística. Aquesta, no hem d’oblidar que té com a objectiu la recuperació de la llengua i la cultura pròpies, i la integració lingüística i cultural de tots els xiquets i xiquetes de les nostres escoles a la societat a la qual pertanyen.
Com jo, als darrers anys, s’ha produït un important increment d’escoles que inicien l’ensenyament en valencià mitjançant els Programes d’Immersió Lingüística, que han estat el motor de la normalització perquè han suposat un canvi de perspectiva en el paper del valencià a l’escola , que passa de ser considerada llengua com àrea d’aprenentatge a llengua vehicular en l’educació.
Els estudis previs, i com he dit els resultats, han demostrat que iniciar el procés de l’aprenentatge en una llengua diferent a la familiar, és un element afavoridor en el procés maduratiu dels xiquets/es. I és més si el procés es completa i es garanteix la seua continuïtat fins que acabe tot l’ensenyament obligatori és un element que col·labora per a l’adquisició d’un tercer idioma.
La immersió lingüística ha demostrat que és un sistema sòlid pensat per a l’alumnat de les famílies de llengua familiar no valenciana o que viu en zones on no és dominant aquesta llengua (per exemple Les Valls del Vinalopó). El fet de dur endavant aquests programes ha fet necessari treballar d’altra manera perquè has de fer pròpia una llengua que en principi als xiquets/es no els resulta familiar. Les estratègies, els recursos han dinamitzat l’educació i jo pense que ha fet que els equips d’Infantil estigueren alerta per a totes les novetats en matèria educativa. Ha sigut també un element que ha integrat en la societat valenciana a la gent que provenia d’altres Comunitats i en els darrers anys als d’altres països. Aquesta població ha mostrat una sensibilitat i un respecte , tal volta, major que la pròpia població autòctona. En el món de la globalització i la uniformitat, trobe que encara tindre aquests plantejaments és una necessitat i al mateix temps no perdre de vista que l’arrel amb la societat actual no s’ha d’oblidar.
A continuació adjunte un dibuix propi de quan anava a infantil 5 anys.
3 comentaris:
Enhorabona Gema per la teua temàtica, com a valencianoparlant, però sobretot, com a persona que estima la nostra llengua, m'ha encantat.
Estic totalment d'accord amb la teua opinió.
L'immerssió lingüística és una boníssima idea per ajudar a conservar la llengua i alhora, per tractar d'integrar a aquelles persones que venen de fora al nostre món, perquè no em d'oblidar que una llengua, és una forma de veure el món, particular i irrepetible.
Però jo, com a valencianoparlant, i persona que vol lluitar pel reconeiximent i conservació de la llengua, he de possar-li unes xicotetes pegues al nostre sistema.
Pense que deuriem centrar-nos més en allò que significa la transmissió de la llengua com a transmissió de valors, de maneres de veure el món i no ser tan exigents, ni tindre tanta pressa per ensenyar els continguts formals d'una llengua, ja que a una llengua se la d'estimar, ja que sinó pot esdevindre la situació actual, i sota el meu parer lamentable:
- xiquets quen donen la llenguan per obligació, que parlen mal d'ella i que la troben un problema a les seues vides.
Per això a l'escola, i pel que fa a la nostra llengua, em de treballar per la transmissió dels lloables valors que comporta la nostra llengua i sobretot, hem de treballar molt (encara que a les primeres etapes de manera indirecta, no de forma teòrica) aspectes sociolingüístics, per evitar que molts prejudicis sense cap fonament continuen planejant per damunt de la nostra llengua, continuen possant-la en perill.
Lluitem pel allò que considerem nostre! :-)
Molt bon article Gema!
Crec que avui molts col•legis de la nostra Comunitat estan treballant per la immersió de la nostra llengua però no de la mateixa manera i interès en tota la Comunitat València, sinó que depèn molt de la zona en la que viuen, si són valencionoparalants o castellanoparlans.
Pense que aquest aspecte no hauria de ser un condicionant per la integració de la llengua Valencia als alumnes des de la infantessa, perquè tal i com dius abans la introducció d'una llengua diferent a la que es parla a casa haurà de tenir aspectes positius sobre la maduració del xiquet i ajudarà a sentir-se més identificat amb la Comunitat i cultura que l'envolta i viu i l'ajudarà al seu futur. Per exemple, avui som molts els que estem a la Universitat d'Alacant i no hem rebut una formació completa del Valencià i avui dia ens trobem amb les conseqüències, inseguretat amb la llengua, dificultats en la seua parla, por de parlar-la, etc. quan no hauríem d'existir aquestos problemes, si des de ben menuts anem poquet a poquet introduint la llengua valenciana com part de la nostra cultura i que em d'estimar i no tindre cap por i rebuig. Per això, serà molt important la conscienciació de la seua importància per part de tota la comunitat escolar i dels pares. Però també serà molt important no oblidar mai la llengua castellana, per tant crec que als col•legis hauria d'estar present aquest bilingüisme.
Salutacions.
Ángela Bañuz García
Publica un comentari a l'entrada