NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
En l'article 49 de la Constitució Espanyola s'arreplega la necessitats d'atendre, rehabilitar i integrar socialment a les persones amb minusvalideses físiques, psíquiques o sensorials. En l'àmbit educatiu, als diferents decrets i lleis, han hagut diferents mencions sobre aquest tema. La LOE arreplega aquest tema en els seus Capítols Primer i Segon, del Segon Títol, a l'epígraf "Equitat en l'educació". I sempre es parla d'atendre a la diversitat de tots els alumnes, tindre en compte les seues característiques pròpies, i principalment es tracta dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) que no arriben als mínims establerts. Però, realment es fa el que està escritVull centrar-me en l'atenció a la diversitat en les escoles públiques. Més concretament en l'atenció a la diversitat dels citats alumnes amb NEE.
Actualment en alguns centres públics hi ha classes de reforçament, on els alumnes amb NEE acudeixen certes hores del dia a realitzar activitats i treballar més, per tal de reforçar certes àrees on tenen més dificultat. Però generalment no hi ha recursos materials i humans suficients, i tampoc hi ha ajudes suficients per tal de millorar aquesta situació.
En moltes ocasions no hi ha recursos suficients per tal de fer que els alumnes amb NEE puguen avançar, puguen millorar i augmenten les seues possibilitats. És cert que les lleis diuen una altra cosa, però la realitat s'allunya molt de la part "teòrica".
Es parla d'integrar als alumnes amb NEE en el col·legis, que no estiguen sols, que no siguen rebutjats, que no vaguen a una classe especial, i jo sóc partidària d'aquesta idea. Crec que és molt important que la resta dels alumnes accepten que en aquesta vida hi ha molta diversitat, que tots tenim els mateixos drets i que no s'ha de jutjar a ningú pel seu aspecte o per les seues capacitats i característiques.
Però considere que sempre s'ha de valorar si és beneficiós o no per a l'alumne amb NEE. No sempre estar en una classe ordinària és bo per a ells, ja que de vegades no reben les atencions que necessiten per tal de millorar, no hi ha un bon funcionament de l'aula de reforç, o no tenen els recursos suficients.
A més a més, hi ha alumnes amb NEE que necessiten estar en aules especials la major part del temps, i en els col·legis, si estan en integració passen molt poc temps en les aules especials o de reforçament. Abans de dir si es millor o pitjor que estiguen en un aula ordinària o no, s'han de valorar detingudament les característiques i necessitats de l'alumne, la seua situació en el col·legi, la relació que té amb els companys, i sobretot la seua capacitat educativa concreta. D'aquesta manera es podrà decidir si és convenient o no que estiga escolaritzat en un aula especial o en una ordinària.
Puc dir tot açò perquè tinc una germana amb la Síndrome de Down, que fins fa dos cursos ha estat en un col·legi públic, en integració amb alumnes de la seua edat i va estar dos o tres cursos utilitzant el mateix material adaptat, ja que el centre no comptava amb suficients recursos materials.
Ara es troba en un aula d'educació especial, on té el que necessita, però també està integrada amb la resta dels alumnes, ja que té un aula de referència, atenent a la seua edat. Al col·legi tenen recursos suficients i fan tot el que poden per tal de millorar la vida dels seus alumnes. De fet, ara mateix compten amb un especialista que els dóna esport adaptat. I el canvi es va notar pràcticament des del primer dia.
Per tot açò crec que encara falten moltes coses per fer, que es deuen millorar les condicions dels centres ordinaris per tal de poder acollir a xiquets amb NEE i que puguen rebre l'atenció i la educació que necessiten. Per tant, fan falta més recursos, tant materials com humans.
Per finalitzar, la meua opinió, tenint en compte la meua experència, és que fa falta fer i canviar moltes coses per tal de donar una bona resposta educativa als alumnes amb NEE en tots els centres, sense necessitat de que estiguen en un aula especial.
4 comentaris:
Les NEE son un repte que probablement trobarem a l’escola quan siguem mestres i mestresses.
Per tant, és necessari que estiguem preparats per afrontar totes les dificultats que ens pogueren aparèixer. Aquest es farà possible amb una correcta preparació i molta informació, ja que tot el que podem aprendre sobre aquest tema és poc a l’hora d’enfrontar-se a l’aula.
Per altra banda, crec de vital importància que l’escolarització de xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials es faja a una escola, a un centre normal, a on tinguen ajuda especialitzada però també es puguen socialitzar amb altres xiquets.
Aurora, fundamentada des de la pròpia experiència, ha exposat molt verídicament la situació de incoherència que pateixen els alumnes amb N.E.E. a la realitat educativa en relació amb allò establert.
Aquesta realitat, que es fa evident i es demostra quotidianament en qualsevol de les nostres aules, ens obliga a plantejar processos d'aprenentatge diversificats que s'adaptin a les necessitats educatives diferents dels nostres alumnes.
Tot això ens porta a modificar no només les nostres actituds, sinó també les nostres actuacions
que plantegen ara un currículum més obert i flexible, que busca l'aprenentatge de tots no només d'un petit grup d'escollits. Com escriu Meirieu (1997): "Fan falta molts camins perquè tot el món arribi a dalt de la muntanya. El camí únic és la carretera de l'èxode: els que posseeixen el mapa i un bon mitjà de locomoció cargolen al capdavant, altres panteixen darrere, i altres, en fi es desanimen i abandonen la carretera. Tornen a casa convençuts que, decididament, això no és per a ells".
Tanmateix, no s'ha d'oblidar, que el professor tutor, per poder portar a la pràctica aquesta diversificació del procés d'ensenyament-aprenentatge a l'aula ordinària, precisa d'un servei de suport generalitzat pel conjunt de l'escola, encarregat de respondre eficaçment a les ajudes necessàries a la dinàmica creada en qualsevol de les aules en les que participen des de la igualtat tots els alumnes,sense excepcions. Aquests serveis de suport han de resultar una ajuda pràctica i útil des de la coordinació i la col·laboració amb els professors per planificar la seva actuació a l'aula a partir de dues característiques generals: d'una banda, el punt de partida no són les limitacions dels alumnes, sinó les seves competències i les seves capacitats, perquè tots aprenem a partir d'allò que ja sabem, mai des del que no sabem. D'altra banda, es tracta de proposar situacions d'aprenentatge prou obertes que permetin la participació i l'aprenentatge de qualsevol alumne, adaptant el procés a les seves competències i els objectius a les seves capacitats. Però la seva funció va més enllà de la mera ajuda i
suport a aquests alumnes, ja que el concepte i model de suport que s'adopti determina un element fonamental per a la pràctica de la integració, que introdueix una variable preventiva.
Veritablement un article amb el qual estic 100% d'acord.
La meua companya Aurora ha plasmat molt bé la situació actual que viuen els xiquets amb NEE en els col·legis ordinaris del nostre país. Sí, sempre diuen que moltes vegades és millor que els xiquets amb NEE estiguen en classes ordinàries, ho hem escoltat en algunes assignatures, ja que els ajuda a intregarse, a no sentir-se diferents i per altra banda a tenir el seu espai específic on milloren les coses que no duen del tot bé. Però tot açò realment es compleix en la realitat?, com diu Aurora, en la teoria tot queda molt bonic escrit però el que realment conta és la pràctica, el que realment conta és que aquests xiquets a l'anar a un col·legi ordinari puguen contar amb tots els materials i especialistes necessaris per a anar avançant en el seu aprenentatge dia a dia i no haver de quedar-se estancats o privar-los d'estar amb altres companys per que hàgen d'anar a una escola específica. També, cal veure que alumnes han d'anar a una escola ordinària i a quals els beneficia més anar a un lloc especial, això anirà determinat segons el xiquet, però igualment s'ha de garantir el bon aprenentatge i varietat de recursos per a ambdós i en ambdós llocs, les escoles especials i les ordinàries.
Com bé ha explicat aurora, tot el que està escrit no es porta a la pràctica.
El ideal seria que els xiquets/es amb NEE estigueren integrats en aules ordinàries, per afavorir la seua integració; però això, depèn de les característiques del xiquet en qüestió, ja que hi haurà xiquets que el seu desenvolupament serà molt més favorable en aules específiques on hi haja un espai adaptat a les seues necessitats i on hi haja recursos necessaris per afavorir el seu desenvolupament.
Com ha explicat la meu acompanya, si donarem resposta a les NEE dels xiquets des de l'estapa infantil, la qual és la base dels posteriors aprenentatges, aquestos xiquets podrien tindre un desenvolupament diferent.
Magnífic article!
Publica un comentari a l'entrada