Quin tipus d'escolarització és la més adequada per a un nen amb necessitats educatives especials?
La meua qüestió forma part del tema 5: L’atenció a la diversitat a la comunitat autònoma valenciana i està centrada en els tipus de centres dels que disposa un nen amb nee.
Segons la teoria sol quan els alumnes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats profundes, greus i permanents, no poden ser atesos satisfactòriament en els centres ordinaris, és quan se’ls escolaritza en centres específics d’educació especial, que constitueixen l’oferta educativa més adequada per a aquests casos. Els altres alumnes amb necessitats educatives especials s’escolaritzen en els propis centres, tant en aules ordinàries, com en aules de suport amb horari compartit, atesos per un especialista en pedagogia terapèutica, amb un màxim de 6 hores setmanals i amb una ràtio 1/8.
En els centres específics d’educació especial podem trobar aquestes classes d’aula:
1. Aula especial amb temps parcial a l’aula ordinària.
L’alumne passa la major part del temps en el centre d’educació especial i participa en algunes activitats del centre ordinari.
2. Aula especial a temps complet.
El nivell d’integració és solament social. Comparteix activitats extraescolars.
En els centres ordinaris trobem aquestes altres:
1. Aula ordinària amb ajuda interna.
L’alumne participa en totes les activitats de l’aula, podent donar-li ajuda:
- Indirectament a través del professor tutor.
- Directament amb un professor de suport.
2. Aula ordinària amb ajuda externa.
L'alumne participa de la majoria de les activitats de l' aula ordinària, eixint en algunes ocasions per a rebre ajuda, be individualment o amb xicotets grups.
3. Aula ordinària amb ajuda especialitzada.
L` alumne participa de la majoria de les activitats de l' aula ordinària, però rep ajuda d' especialistes com : logopeda, fisioterapeutes... segons el tipus de n.e.e. que necessite.
Quan les característiques de l’alumne el requereixen i el dictamen d’escolarització proposat per l’Equip d’Orientació Educativa Psicopedagògic o pel Departament d’Orientació ho aconsellen, l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials podrà realitzar-se de manera combinada.
- La escolarització combinada en un centre ordinari i en un centre d’Educació Especial
• L’escolarització combinada consisteix en que l’alumne amb necessitats educatives especials assisteix simultàniament a un centre ordinari i a un Centre d'Educació Especial.
• Els Orientadors dels centres, amb la resta del professorat implicat en el procés, determinen l’horari setmanal que ha de romandre en cadascun d’ells i les activitats més adequades per a dur a terme en cadascun d’ells.
• Amb caràcter general la distribució temporal es realitza per dies complets, o al menys per jornades de mig dia, de permanència en cada centre. No obstant dependrà del programa proposat per a cada alumne.
Una vegada explicada la teoria m’agradaria proposar-vos una qüestió: Si ens trobem davant d’un cas de nee en el qual el nen te algun tipus de discapacitat com pot ser la síndrome de Down, on seria més recomanable escolaritzar-lo? A un centre especial, ordinari o combinant els dos?
Jo personalment crec que els extrems mai han sigut bons així que queda ben clar que triaria una educació combinada.
Pense que és el millor ja que si l’escolaritzem a un centre ordinari pot ser aquest no puga cobrir totes les necessitats del nen (materials, instal•lacions, professionals...). I encara que és clar que tots els centre tenen al seu abast una sèrie de professionals (logopedes, psicopedagogs...) que ajudaran a aquests nens en la seua formació tant personal com acadèmica no podran prestar l’atenció suficient que aquest nen necessita.
Per altra banda si l’escolaritzem a un especial és possible que tinga una educació conforme a les seues necessitats ja que aquests disposaran d’un nombre major de professionals especialitzats en nens amb necessitats educatives especials que els ordinaris. El problema que jo trobe és que en nen basarà la major part de les seus relacions amb companys del centre i que quan es dispose a fer nous amics fora no sàpiga com ha d’interactuar. A més el nen podria córrer el perill de la sobreprotecció i en conseqüència en la falta d’oportunitats per a evolucionar com a una persona més dins de la societat.
En canvi la combinada tindria lo bo de cadascuna de les anteriors: la integració del xiquet tant en els nens del centre especial com en el ordinari i l’atenció especialitzada pels dos centres.
I dit tot açò quin centre sería el més adequat?
Segons la teoria sol quan els alumnes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats profundes, greus i permanents, no poden ser atesos satisfactòriament en els centres ordinaris, és quan se’ls escolaritza en centres específics d’educació especial, que constitueixen l’oferta educativa més adequada per a aquests casos. Els altres alumnes amb necessitats educatives especials s’escolaritzen en els propis centres, tant en aules ordinàries, com en aules de suport amb horari compartit, atesos per un especialista en pedagogia terapèutica, amb un màxim de 6 hores setmanals i amb una ràtio 1/8.
En els centres específics d’educació especial podem trobar aquestes classes d’aula:
1. Aula especial amb temps parcial a l’aula ordinària.
L’alumne passa la major part del temps en el centre d’educació especial i participa en algunes activitats del centre ordinari.
2. Aula especial a temps complet.
El nivell d’integració és solament social. Comparteix activitats extraescolars.
En els centres ordinaris trobem aquestes altres:
1. Aula ordinària amb ajuda interna.
L’alumne participa en totes les activitats de l’aula, podent donar-li ajuda:
- Indirectament a través del professor tutor.
- Directament amb un professor de suport.
2. Aula ordinària amb ajuda externa.
L'alumne participa de la majoria de les activitats de l' aula ordinària, eixint en algunes ocasions per a rebre ajuda, be individualment o amb xicotets grups.
3. Aula ordinària amb ajuda especialitzada.
L` alumne participa de la majoria de les activitats de l' aula ordinària, però rep ajuda d' especialistes com : logopeda, fisioterapeutes... segons el tipus de n.e.e. que necessite.
Quan les característiques de l’alumne el requereixen i el dictamen d’escolarització proposat per l’Equip d’Orientació Educativa Psicopedagògic o pel Departament d’Orientació ho aconsellen, l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials podrà realitzar-se de manera combinada.
- La escolarització combinada en un centre ordinari i en un centre d’Educació Especial
• L’escolarització combinada consisteix en que l’alumne amb necessitats educatives especials assisteix simultàniament a un centre ordinari i a un Centre d'Educació Especial.
• Els Orientadors dels centres, amb la resta del professorat implicat en el procés, determinen l’horari setmanal que ha de romandre en cadascun d’ells i les activitats més adequades per a dur a terme en cadascun d’ells.
• Amb caràcter general la distribució temporal es realitza per dies complets, o al menys per jornades de mig dia, de permanència en cada centre. No obstant dependrà del programa proposat per a cada alumne.
Una vegada explicada la teoria m’agradaria proposar-vos una qüestió: Si ens trobem davant d’un cas de nee en el qual el nen te algun tipus de discapacitat com pot ser la síndrome de Down, on seria més recomanable escolaritzar-lo? A un centre especial, ordinari o combinant els dos?
Jo personalment crec que els extrems mai han sigut bons així que queda ben clar que triaria una educació combinada.
Pense que és el millor ja que si l’escolaritzem a un centre ordinari pot ser aquest no puga cobrir totes les necessitats del nen (materials, instal•lacions, professionals...). I encara que és clar que tots els centre tenen al seu abast una sèrie de professionals (logopedes, psicopedagogs...) que ajudaran a aquests nens en la seua formació tant personal com acadèmica no podran prestar l’atenció suficient que aquest nen necessita.
Per altra banda si l’escolaritzem a un especial és possible que tinga una educació conforme a les seues necessitats ja que aquests disposaran d’un nombre major de professionals especialitzats en nens amb necessitats educatives especials que els ordinaris. El problema que jo trobe és que en nen basarà la major part de les seus relacions amb companys del centre i que quan es dispose a fer nous amics fora no sàpiga com ha d’interactuar. A més el nen podria córrer el perill de la sobreprotecció i en conseqüència en la falta d’oportunitats per a evolucionar com a una persona més dins de la societat.
En canvi la combinada tindria lo bo de cadascuna de les anteriors: la integració del xiquet tant en els nens del centre especial com en el ordinari i l’atenció especialitzada pels dos centres.
I dit tot açò quin centre sería el més adequat?
3 comentaris:
Es possible una escolarització inclusiva si aquesta es de qualitat, està pensada, programada i es porta a terme d´una manera adeaqüada. Ajudarà a una millora del coneixement de la sindrome de down a nivel social des-d´una edat temprana ja que els xiquets estaràn en contacte amb aquestos xiquets des-de molt xicotets. Potser,el 80 % de xiquets amb aquesta sindrome estan escolaritzats a centres de primaria i infantil. Però es cert que amb el temps necessiten més ajuda i per tant, pense que es adequat una escolarització mixta amb aula de recolzament a temps parcial per a millorar.
Alfonso Pujol
La meua opinió és que a l' aula es pot fer moltes coses i que un xiquet amb la sindrome de Down pot creixer perfectament a l' aula. El desplaçament a un altre centre, encara que estiga amb els millors especialistes, és ficar-ho amb ``els seus´´ i discrimnar-ho. Crec que el que millor es coneix és el propi alumne i la familia i ells són els que han de decidir. Ara bé, jo com a futur mestre et dic que estaré totalment encantat de tindre un xiquet amb aquesta deficiència en mi classe. El que passa es que la comoditat és el que mana en aquesta societat.
Gran article Marta!
Un Salut
Pablo Vilches Santamaría
Publica un comentari a l'entrada