SOM RECONEGUTS?
Es veritat que últimament la gent s' està començant a donar compte del que és ser mestre. Tota la vida, la majoria de nosaltres s' ha educat en un entorn, on la teua familia, des que eres xiquet t' ha ficat al cap el respecte i el bon tracte que has de donar als mestres. Sembla que, avui dia, aquest xicotet concepte s' ha perdut com si res.
Ens trobem a una societat totalment superficial on el que predomina es la individualitat, l' egoisme i el voler aparentar, el ser millor que ningú i si pots xafar a algú, millor. Doncs bé hem planteje açò per que ha arribat el nostre torn. Ens toca ja alçar la veu i dir que estem ací, que som persones com la resta i a més, estem al cuidat de un quants. Però la gent ens el paga dient coses com: qualsevol por ser mestre, es que estudien una carrera molt curta, però si no fan res!, total per tindre a quatre manyacs... Que ha passat? Es que no lluitem con la resta per fer el que ens agrada de veritat? De veres tothom pot ser mestre? Per que almenys jo no podria ser metge, ni advocat i molt menys veterinari.
La figura del mestre està totalment a terra, jano sols per la falta de respecte dels alumnes, sinò dels mateixos pares e inclòs de l' administració. Estem farts de vore a les noticies coses com que uns alumnes van pegar a un mestre, li van gravar quan li donaven una pallissa, com damunt el pare amenaça als mestres quan castiga als seus xiquets...coses així que, si pensem, fa 15 anys no ocorria en tantes ocasions.
La finalitat d' aquest text no és un altra que la de manifestar els nostres drets, ja és hora de que siguem autoritat. Per que a un policia se l' ha de tindre més respecte que a un mestre? Es que els dos no treballen a cas per i per a l' estat? Sabeu quina és la diferència? Que el policia ha de passar per uns quants mestres per arribar a ser el que és, però clar, açò a la gent se li oblida.
Per finalitzar, m' agradaria recordar a tots els que tenen el mateix sentiment, que estem a una professió molt interessant, que és necessari, com la resta, d' una bona implicació i motivació, que no tots poden ser el que som o serem (crec que açò ja l' hem vist en molts casos: gent que no sap ser mestre) i que anime a ajudar a totes les persones que ho estan passant malament per culpa de prepotències i de tonteries com les que estem cansats d' oir. Companys
lluitar per els vostres drets com a mestres; no som més que ningú, però tampoc som menys.
13 comentaris:
Molt bó Pablo. Precisament, hui parlava d´aquest tema amb Alicia. I estic d´acord amb tu en que molta gent olvida que molts autoritats com ara policies, politics, etc, han passat per les mans de mestres per arribar a on estan, i axiò es molt important. Salutacions!
Alfonso Pujol
Pablo, et felicite de tot cor pel teu article, i perquè ho sé, pequè et conec, i perquè són moltes les vegades que em parlat d'aquest tema, com de tantes coses,i sé que de veres sents aquesta situació tant com jo.
És indignant que els mestres continuem trobant-nos en desavantatge amb moltes altres professions al llarg de la nostra història.
Abans ens trobaben en desavantatge pel nostre sou "Pasa más hambre que un maestro de escuela" , deien els pares, quan si que reconeixien els nostres mèrits, i avui dia, és per part d'ells, dels pares, d'on ve el desprestigi.
No és lògic ni normal que un pare siga incapaç de creure ( a no ser que obervara coses massa rares) que el mestre li diga que el seu fill li ha espentat a un xiquet, tirant-lo a terra (coses de xiquets) i que el pare s'angoixe amb tu i et diga que això és mentira i tu, com a mestra, t'esposes a crits, i possibles represaries d'aquell pare...no és just, ni comprensible : probablement tu pases moltes més hores amb el seu fill que ell.
El reconeiximent de la societat passria primer per un major reconeiximent per part de l'Administració alhora de decidir en matèria d'educació, perquè la societat s'adonaria que realment nosaltres som els més competents en aquest cas.
Aquest és un tema massa complicat del que he volgut reflectir la meua opinió i per concloure diré...
No és normal que la societat entenga que Belén Esteban sapiga més del que sent un xiquet (damunt que ella ha venut la vida de la seua filla), i no ho haja de saber un mestre.
Molt bon article Pablo, em sembla un article molt interessant ja que actualment la figura del mestre com tu dius, està mal valorada, tant des de la perspectiva dels alumnes com dels pares i resta de gent, i estem cansats de sempre d'escolar el mateix, que si els mestres no fan res, magisteri es massa fàcil, etc. i la veritat es que haurien de veure realmente que s'ha de tindre en compte moltes qualitats per a exercir aquesta professió i que no tot el món està preparat per ser a mestres.
També, cal dir que els alumnes han perdut el respecte cap els mestres,ja que cada vegada rebren pitjor educació i no respecte als mestres aprofitant la seua situació de carència d'autoritat.
Per tant, avui dia com futurs mestres ho tenem massa difícil però amb la nostra motivació i dedicació segur que assolim realçar la nostra figura.
Un beset Pablo!
Ángela Bañuz García
Molt bon article!
estic d'acord amb tú!
estem davant d'una societat molt superficial on no es valoren les coses i on s'ha perdut el respecte.
Per això hem de lluitar pels nostres drets!
Un article escrit amb el cor en la mà i meravellós. M'he sentit identificada al llarg de la lectura del mateix.
Entre altres moltes dades que ens donen informació al voltant de la valoració de la professió docent, destacaria l'aspecte de les preferències en la formació professional, que assenyalen sempre la professió de mestre en quart i cinquè lloc, després de les ciències econòmiques, les enginyeries, les ciències mèdiques. Hi ha la tendència entre els estudiants a creure que si no és bo per a altres professions, ho és per a mestre; o que formar-se per com a mestre els serveix de trànsit a altres professions.
Això no ha significat que hagin disminuït les exigències a la tasca docent. Pel contrari, avui, potser més que abans, s'han dipositat en el mestre variades expectatives socials, relacionades no només amb l'apropiació i assimilació del coneixement, sinó també amb els aspectes més importants de la socialització, com són la formació ètica i moral i la formació per la democràcia i els valors participatius.
Els resultats de l'aprenentatge desitjables avui, condensats sota la coneguda fórmula "Aprendre a aprendre", marquen un punt cognitiu i actitudinal que implica el desenvolupament de procesos molt complexos en l'estudiant, que fan de per si ja prou delicada i difícil la tasca del mestre, tasca que, a diferència d'altres camps de l'activitat humana, obté els seus resultats concrets no en el curt sinó en el llarg termini.
El rol docent esperat avui dia resulta utòpic, superant els límits d'allò humà. S'espera que el mestre sigui un subjecte polivalent, professional competent, agent de canvi, practicant reflexiu,
professor investigador, intel·lectual crític i intel • lectual transformador...
D'aquesta manera, tenim una situació paradoxal, en una mateixa persona i en un mateix context, de dos elements conjunturals. D'una banda, la responsabilitat ètica de la funció del mestre, inculcada des de la formació inicial i reforçada per les característiques socioculturals i institucionals del seu exercici, en les quals influeixen elements ideològics que posen en major tensió el ser i el fer del mestre.I d'altra banda, elements de valoració social, contradictoris entre si i originats en el macro i microcontext de l'exercici, i que incideixen en la baixa estima social que acaba per convertir-se en generador de malestar entre els mestres. Aquests
elements es reflecteixen en aquelles situacions educatives en què, si bé es reconeix la importància del docent, aquest no compta amb l'atenció ni l'assistència de l'Estat, ni amb el suport de la comunitat educativa que favorisca els processos
formatius, ni amb el degut reconeixement salarial a la seua funció, ni amb una comprensió integral d'allò important de les seues tasques pedagògiques.
Tanmbé estic d'acord amb tots vosaltres.
Jo personalment estic farta de que em diguen "Si per a tomar el sol" o "Fer quatre fitxes fa falta una carrera" " A saber que t'ensenyen!". La majoria de la gent pensa que si els metges, els arquitectes,etc són millors, però no s'adonen que abans de ser tot aixó han de passar per mestres.
No és el cas de tots, però anda que no li agrada a arquitectes, metges, etc després anar a la universitat a donar classe!! Com es nota que per un dineret més no li's importa ser allò que estan criticant o menospreciant.
Actualment la situació que tenen els mestres ( el meu futur) em dona molt de por, perquè anem a pijor i sense cap ajuda.
¡Em d'ajuntar-nos tots i demanar els nostres drets!
Felicitacions
Raquel
Molt bo Pablo!!!!!
M' ha agradat molt! Tots estem estudiant la carrera de Magisteri per alguna cosa,però el que quasi tots coincidem és per vocació. Perquè, des del meu punt de vista, crec que per a tot treball has de tindre-la, tanmateix, si no tens vocació per exemple per a ser: forner, potser tens menys clients. Però si no tens vocació per a ser mestre: el que de segur que crees un malestar a l' aula on la majoria dels xiquets rebutjaran anar a l' escola i si van estaran trits i sense ganes d' aprendre. Per això, crec que la nostra tasca és molt important i com ben ha dit Pablo; tots els bombers, metges, advocats,etc. Han arribat a això, perquè des de ben petits han tingut un mestres que els han ajudat a millorar.
Iris Galletero Maestre
Que article més increible. Pablo, realment es nota que sentes aquesta profesion del tot.
Estic d'acord en tot el que ha dit el meu company i penso igual. Nosaltres els mestres som com l'últim de la fila en tots els aspectes, som aqueixos que no fem res en la carrera per que és molt fàcil o aqueixos que total van a estar amb uns xiquets menuts sense més. Doncs el que aqueixa gent no pensa és que els mestres som una part molt important en la vida d'un xiquet, tots en general, però especialment els d'infantil pel que fa a que nosaltres som les persones docents amb les quals els xiquets tindran el seu primer contacte. Nosaltres som els quals començarem a ensenyar-los a parlar bé, a escriure, a relacionar-se, a saber els colors, els nombres... coses simples i de les quals no ens adonem però que estan ací. Per que nosaltres no solament ensenyem coses teòriques, també ensenyem moltíssims valors als xiquets i arribem a tenir una relació molt especial amb els xiquets, als quals si, nosaltres els ensenyem però també aprenem d'ells. Per que si el penseu, a que sempre cos acordareu d'un mestre especial que va marcar les vostres vides?, doncs si, per a concloure diré el mateix que diu Pablo, que no som més que ningú però que tampoc som menys i hem de fer-nos valdre, per que realment, ho valem.
Pablo me interessa molt el tema que has tractat, i vullc remarcar una frase que hi dius al article:
-"Es que els dos no treballen a cas per i per a l' estat? Sabeu quina és la diferència? Que el policia ha de passar per uns quants mestres per arribar a ser el que és, però clar, açò a la gent se li oblida."
Per a mi aquesta frase explica l'importància que tenen els mestres i educadors i que molt poc gent s'adona.
Des del meu punt de vista aquella gent que crítica la feina dels mestres i docents es una hipòcrita, ja que no s'adonen de la gran importància que té una bona educació del infant per a que en un futur aplegue a conseguir les seues metes a més de desenvolupar en aquestos xiquets una moral i una ética correcta per a viure en aquesta societat.
A les persones que critiquen aquesta tasca, i que no la veuen gens important per a la societat les recomane que intenten canviar la seua perspectiva de veure el món i que s'adonen de que una bona educació i tracte amb el més xicotets és la base de la nostra societat i de un futur prosper.
Estic totalemt d'acord amb tú Pablo, és veritat que els mesters fan una tasca molt important en la societat i no esan reconeguts com es mereixen, es pensa que no fan res i que és un treball que no porta cap esgotament, però tot això és per que no saben a que s'enfronta diàriament quasevol mestre. Crec que ja és hora que la gent s'adone de la importància que tenen els mestre en l'educació dels seus fills.
Andrea Gómez García.
Has encertat totalment parlant al Blog d’aquest tema que ens afecta a tots. Quantes vegades us han dit: Magisteri? Bah què fàcil! Jo estic farta de que em digen això! De veres que en l’actualitat s’està desvaloritzant totalment la professió de mestre i és que la gent, els futurs pares, els que ja són pares i demés no s’adonen que som nosaltres els que passem i passaren tots el dies ensenyant als seus fills, educant-los i ensenyant-los a valorar tot allò que té vertadera importància com són els mestres.
Per això em d’aconseguir arribar a ser bons mestres y fer-nos valorar de veritat. Estic segura que vist el que penses i lo clar que tens les cosses arribaràs a ser un bon mestre, Pablo.
Pablo crec que per les repostes dels meus companys el teu article ha suscitat molt interès, serà perquè tots estem en la teua mateixa situació i pensem com tu? que poc ens costa posar-nos en el teu lloc.
Doncs si si, vivim en un societat on del respecte cada vegada se sap menys, però jo crec que com bé comentes el nostre major repte està en els pares, doncs que podem esperar d'uns xiquets on aquest tipus de valors no estan presents en les seues cases, pilar bàsic en l'educació.
És una tasca difícil per això hem de cridar més que mai i fer-nos valer, que la nostra professió mereix tot el respecte com les altres i que com bé dius totes les persones que critiquen i menyspreen aquesta professió han hagut de passar per ella, per tant dic jo que algun valor tindrà.
Publica un comentari a l'entrada