BARRACONS ALS CENTRES ESCOLARS I LA CULTURA DE LES COSES MAL FETES
Segons una notícia apareguda en el diari La veritat el dijous 11 de Novembre, la regidora d'Educació de l'Ajuntament d'Elx Blanca González denuncia el fet que la Generalitat es gaste al mes 29000 euros en el lloguer de barracons en els col•legis d'Elx. Segons González, és una vergonya el fet que el Consell es plantege crear un parc temàtic de Ferrari per exemple quan no hi ha diners per a construir nous centres escolars. I més encara quan es sap que aquestos barracons provoquen mal de cap als alumnes i afonies als mestres per causa de la ressó. En les aules prefabricades de molts col•legis estudien més de 300 alumnes a l'espera que la Generalitat construïsca el nou centre promès, del que no “hi ha data encara”.
Tornem amb açò al tema de sempre. Xiquets en condicions pèssimes d'estudi i centres amb una dotació de professors insuficient. Molts estudiants de magisteri i altres carreres es troben en l'atur doncs no s'ofereixen llocs de treball ja que tots els diners que anirien destinats als seus sous es gasta en altres accions del tot innecessàries. No es creen centres educatius ni llocs de treball. I després ens queixem que Espanya estiga a la cua en el que a educació es refereix, que els nostres alumnes estiguen per sota de la mitjana europea. Tots sabem que un dels pilars de la societat és l'educació, no obstant això el tenir accés a unes aules decents, professors preparats, un títol que avale per al futur o un lloc de treball digne referit a l'estudiat és quasi ja una autèntica proesa.
A voltes existeixen baixes de professors, baixes de llarga durada en la majoria dels casos, que no es cobreixen. A més, hi ha professors impartint més d'una assignatura per falta de diners per a contractar. Això sí, per al turisme que no falte. Ens preocupa molt la nostra imatge respecte a Europa, però solament de façana. No ens preocupa el que es puga pensar sobre el nostre sistema educatiu. És aquesta falta de visió la que ha d'espantar-nos, la falta de visió d'els qui governen o decideixen el futur dels estudiants espanyols. I és que la cultura del "curt termini" sempre ha estat present en la societat espanyola. Aqueixa cultura del "apedace" sempre ha xocat amb la necessària cultura del "llarg termini", de les coses ben fetes al cap i a la fi.
9 comentaris:
No en sabia res del tema, m'agradat molt llegir l'article. Felicitats... ja teniu un altre seguidor!
Rogelio
Bon día. ¡Quina sort Pablo! ¡Yo he fet classe durant dos anys a barracons i era impossible! Quan plovia no es podia accedir a ells per risc a que es desplomaren del pes de l'aigua que es quedaba al sostre dels barracons.
Tan sol es podia estar amb uns 20 alumnes, però com que açó no es factible estaven més de 28 tots junts amb la pizarra i una petita taula del mestre.
Altre tema era la impossibilitat de donar classe tant per la veu dels mestres com les condicions climàtiques del lloc. A aquesta "aula" tan sol hi havia una maquineta de aire amb calor i fred però que si l'utilitzaves: o s'anava la llum o feia un olor a cremat insoportable. Com que en estiu feia calor i no es podia posar l'aparatet d'aire la mestra o el mestre havia d'obrir la porta i amb el sorroll de fora es feia mal a la gola degut a la necessitat de cridar.
Aquestos anys van ser els de quart de secundària i primero de batxiller cosa que va afectar al rendiment de les nostres notes.
Quan per fi es va fer alguna cosa per nosaltres van decidir fer-nos un institut però aquest es va acordar fer-ho a la entrada del poble a més de 30 minuts caminant.
¡No se que es millor, passar fred i calor pel camí o a la classe!
Enhorabona Alfons!!
Moltes gracies.
Raquel
Estic d' acord amb tu Alfonso, hem pareix un tema molt interessant i les dades parlen per si soles. Estic totalment d' acord en moltes coses que dius a l'article, com ara el tema de les baixes dels mestres, etc. Ara bé, vos dic que jo he estudiat al Mare Nostrum d' Alacant, dos anys als barracons, i t' asegure que ja voldrien molts centres estar com estava jo als barracons. Estaven totalment equipat i no ha perjudicat per a res al meu aprenentatge. No dic que estudiar als barracons siga el millor per als alumnes, però vull llevar de la conciència de molts que els barracons tampoc estan del tot malament, i que per a passar un parell d' anys estan prou be (no com el col·legi Benalua, que no sé els anys que porten a barracons).
Un salut i enorabona per l' article.
Pablo Vilches Santamaría
En primer lloc Alfonso, dir-te que m'ha agradat molt la teua entrada del blog, i que estic totalment d'acord amb tu en tot el que hi dius. Espanya es situa a la cua dels paisos membres de la Unió Europea, en una pesima ensenyança als seus centres, però en compte de solucionar aquest fet, els diners es gasten en altres coses que no es deurien, quan l'educació és una de les fonts més importants a un pais, i és el que en un futur llevarà a aquest pais a ser d'una forma o d'altra, a canviar, i pel que es veu, cada vegada estarà més a la cua, ja que no es dona suport a un dels temes més importants respecte a l'avançament del pais: l'educació.
El teu article m´ha paregut molt acertat. Nosaltres a classe a la universitat també hem patit la falta d´un professor durant més d´un mes a una assignatura. Ens han ficat un nou mestre però no sabem si ha sigut de bolsa (en atur) o ja empleat. Hi ha molta gent preparada en atur i estan donant més facilitats als mestres que ja tenen treball. Respecte als barracons, no he viscut aquest experiència, pero crec que no es el lloc adequat per a transmetre coneixements d´una manera òptima, de qualitat.
Ines Bella Herrero
Enhorabona pel comentari Alfonso!
Sens dubte, és un tema que es troba en un gran nombre de col.legis i instituts.
Sense anar més lluny jo en l'institut donava les classes de música en un "aula" per cridar-ho d'alguna forma d'aquest tipus.
L'acústica d'aqueixa "aula" era pèssima no arribava a escoltar al professor ni en tercera fila, quan tocàvem la flauta semblava que s'anava a tombar de costat aquesta "aula" del soroll que s'escoltava.
La veritat que, en aquests casos la culpa la tenen factors externs al col·legi com pot ser la Conselleria que no dóna els recursos necessaris.
Parlem que necessitem Tics però, ni si vulga tenim un lloc ampli on col·locar-los.
Hem d'exigir el que és necessari per a l'educació i del primer que es necessita és un lloc espaiós i ben distribuït.
Salutacions!
Volía dirte Alfons que m'agradat molt el teu article i la reflexió que d'ell surgeix.
Cal dir que jo estic d'acord amb l'opinió del meu company. En la meua experiència escolar he tingut la sort de no rebre classes en barracons, però estic segura que molts dels col·legis i instituts de la meua localitat tenen barracons on els molts alumnes rebren classes des de fa anys.
Aquest fet es molt preocupant, ja que fa que hi hajen greus problemes en el sistema educatiu. Els barracons eliminen la motivació i les ganes que poden arribar a tindre els alumnes, a més que els professors poden arribar a tindre problemes de salud com l'afonía com diu el meu company. A més la majoria d'aquestos barracons no tenen ni calefacció i a més l'acústica es molt roina i per tant no són espais adecuats per a donar classes.Tant els professors com els alumnes han de tindre els recursos i els espais necessaris i adecuats per a que es donde lloc una ensenyança adecuada.
Hem de reflexionar tota la societat i en concret els responsables d'aquets fets que l'educació és un element importantíssim per a la societat i les condicions han de ser les adecuades per a que aquesta siga eficaç. Aquests aspectes negatius han de canviar, és una necessitat!
Molt be Alfonso, et felicite pel teu article! jo simplement vaig a citar textualment les paraules que una alumna meua de teatre em va dir al voltant de tot aço." lo que deberíamos hacer es vender papeletas para que nos pongan sitios buenos en el cole en vez de vender papeletas para ir a un viaje a la nieve, pero claro a nosotras no nos hacen caso".Aquest es un comentari de una xiqueta de 7 anys, podem imaginar com esta la situació al seu colegi per a que la xiqueta busque les solucions a les seues aules. Y com molt be ha comentat alfonso, no tot es de color rosa i hauríem de procurar que els nostres xiquets tinguen els recursos necessaris per a donar clase en condicions.
Publica un comentari a l'entrada