POQUET A POQUET DESDE EL INICI
Quan cada tres anys es publica el resultat del informe PISA els mitjans de comunicació i els politics es tiren les mans al cap pels resultats cada vegada pitjors obtinguts pels estudiants espanyols. Doncs no deurien estranyar-se per que les deficiències del nostre sistema educatiu son evidents per a tothom.
PISA no mesura els programes escolars nacionals sinó la capacitat de els estudiants per a entendre i resoldre problemes a partir de l’aplicació de coneixements. Però com volem ensenyar als joves un aprenentatge efectiu si el nostre sistema educatiu esta canviant contínuament, no per raons pròpiament educatives (l’educació ha de evolucionar contínuament adaptant-se a les noves èpoques) si no per motivacions merament polítiques. Fins que no deixem l’educació a mans dels professionals i no del polític de torn sense formació específica educativa, no podrem esperar millorar els resultats dels nostres estudiants.
Els canvis en la societat actual han fet que moltes vegades s’escolaritza tempranament als xiquets, cosa que es positiva, però no es fa amb una finalitat educativa sinó per la necessitat social/familiar de cuidar als xiquets fins que els pares tornen de treballar. A mes la figura del mestre poc a poc s’ha anat desvalorant i la societat l’ha perdut el respecte. Dona que pensar que no discutim el dictamen d’un metge però si acusem als professors del fracàs escolar.
Hem de tindre en compte que el canvi ha de començar des de els més xicotets. Hem de començar de re valoritzar la imatge i la autoritat (sense tornar a la escola tradicional) del professor com a professional de l’educació, proporcionant-los una formació continuada i els mitjos materials necessaris per a donar als xiquets uns aprenentatges cada vegada més significatius.
Sols així podrem aconseguir poc a poc una bona millora de la qualitat d’educació al nostre país.
6 comentaris:
Aquest article m' ha semblat molt interessant ja que, com algunes vegades hem comentat, l' educació no ha de ser un motiu de lluïta política sinó un bé pel que hem de col·laborar tots. D' aquesta manera, crec que depenent del partit polític que estiga governant al país, no hauria de proposar-se uns canvis. Sinó que entre tots, dialogar i tractar de millorar aquest aspecte. Perquè, amb aquesta unió, es podran aconseguir uns objectius que no tenen res a veure amb la política. L' educació de tots i totes els ciutadans del país.
Iris Galletero Maestre
L'article que s'ha *esposat em sembla molt interessant i no puc estar més d'acord amb ell.
Com en un de les entrades anteriors que he llegit, l'educació no deuria ser un joc per als polítics i si una preocupació per a millorar-la, i no culpar als mestres en el baix rendiment i en els resultats de PISA.
Al igual que a la meua companya, hem pareix molt interessant aquest article. Per una banda m'agradaría fer un comentari sobre PISA. Aquesta medeix els coneixements acadèmics que tenen els nostres alumnes. En la meua opinió la educació no sols hauría de centrar-se en els coneixements acadèmics sino també en els socials ja que estem educant per a fer persones que en el futur puguen viure en societat i no persones que sàpiguen fer equacions. Ja se que l'article parla de més coses interessants però volia donar l'opinió sobre açò.
Gran article¡¡¡¡¡
Marta Vila Montesinos
Bon article Majo.
La contínua formació per a nosaltres és la clau per poder ser uns bons mestres i poder superar-nos cada dia més, estic totalment d'acord. I això no és una tasca que ens haja de costar perquè al meu parer ser professor és una vocació . No és un treball on ens tanquem al nostre despatx , és un treball formatiu i que ha de ser vocacional si volem fer bé la nostra tasca com educadors.
En conclusió, la nostra formació mai ha d'acabar-se. Podrem millorar amb el temps degut a l'experiència però sempre hem de formar-nos.
Publica un comentari a l'entrada