Espanya, estancada en l'aprovat.
Un estudi situa al sistema educatiu entre els que no han avançat en una dècada - Els consells: fer atractiva la docència i més autonomia del centre.
L'escola espanyola està en la mitat de la taula internacional, amb uns resultats educatius que, segons l'informe presentat per la consultora nord-americana McKinsey and Company, la col·loquen en el tercer de cinc escalons. I no ha aconseguit millorar, almenys, en l'última dècada, és a dir, que el sistema espanyol no aconseguix eixir del que es podria considerar un aprovat. En aquest exàmen, Espanya obté un bé (de menor a major, s'establixen cinc nivells: pobre, acceptable, bo, molt bo i excel·lent, estant en aquest últim només Finlàndia).
És cert que les millores en educació són lentes, però hi ha exemples de millores ràpides i sostingudes, i és a ells als que ha acudit l'estudi de McKinsey, com els sistemes educatius que més milloren continuen millorant. Les seues conclusions són moltes i variades, a vegades, inclús, contradictores, perquè no seran les mateixes depenent del desenvolupament educatiu d'un país i el seu context per a dur a terme eixes reformes.
"En els primers passos", es tracta de donar estabilitat al sistema i reduir les diferències entre aules i escoles, i se sol tractar d'iniciatives molt centralitzades. Després, segons van arribant els progressos, "la màquina de millora” es desplaça a les pràctiques d'ensenyança. Açò, per la seua pròpia naturalesa, té molt menys que veure amb les decisions centralitzades i es du a terme principalment pels professors i les escoles: es tracta de convertir les escoles en organitzacions d'aprenentatge".
És just dir que moltes iniciatives i els missatges llançats en els últims mesos pel Ministeri d'Educació estan en la direcció que precisament marca l'informe de McKinsey per a avançar: formar i seleccionar als millors com a professors atraient-los amb una carrera atractiva i donar més autonomia a les escoles.
Així, per a passar de bo a molt bo, els països "se centren a assegurar que l'ensenyança i la direcció escolar són considerades professions de ple dret"; i açò requerix una formació i selecció que assegure l'arribada a la docència dels millors professionals possibles, i donar capacitat de decisió a les escoles. D'altra banda, de molt bé a excel·lent, requerix oblidar encara més les solucions centralitzades, fomentant les practiques de col·laboració entre professors dins dels centres, i entre centres, o un decidit suport a la innovació i l'experimentació.
En general, l'estudi en les intervencions més reeixides se centra en els processos de l'ensenyança més que a canviar l'estructura escolar o millorar els recursos. "La immensa majoria de les intervencions fetes per a millorar el sistema en la nostra mostra són sobre processos; i, dins d'aquest àmbit, es dediquen més a millorar com s'ensenya que a canviar els continguts que s'oferixen". Arribats a un punt de gast, el més important sobretot és com es gaste i que els professors sempre estan en el centre de qualsevol millora.
Finalment, el text assenyala la necessitat que les mesures tinguen continuïtat en el temps, més enllà dels vaivens polítics -ací podríem parlar de la situació d'Espanya i el frustrat intent de pacte educatiu-, i els purnejos que fan arrancar els processos de millora. Quant a açò últim, el que sempre està present és un canvi de lideratge, ja siga polític o tècnic, que pot vindre acompanyat d'una crisi econòmica o un informe internacional com els que s'han assenyalat (PISA o TIMSS) que traguen els colors a un país.
És cert que les millores en educació són lentes, però hi ha exemples de millores ràpides i sostingudes, i és a ells als que ha acudit l'estudi de McKinsey, com els sistemes educatius que més milloren continuen millorant. Les seues conclusions són moltes i variades, a vegades, inclús, contradictores, perquè no seran les mateixes depenent del desenvolupament educatiu d'un país i el seu context per a dur a terme eixes reformes.
"En els primers passos", es tracta de donar estabilitat al sistema i reduir les diferències entre aules i escoles, i se sol tractar d'iniciatives molt centralitzades. Després, segons van arribant els progressos, "la màquina de millora” es desplaça a les pràctiques d'ensenyança. Açò, per la seua pròpia naturalesa, té molt menys que veure amb les decisions centralitzades i es du a terme principalment pels professors i les escoles: es tracta de convertir les escoles en organitzacions d'aprenentatge".
És just dir que moltes iniciatives i els missatges llançats en els últims mesos pel Ministeri d'Educació estan en la direcció que precisament marca l'informe de McKinsey per a avançar: formar i seleccionar als millors com a professors atraient-los amb una carrera atractiva i donar més autonomia a les escoles.
Així, per a passar de bo a molt bo, els països "se centren a assegurar que l'ensenyança i la direcció escolar són considerades professions de ple dret"; i açò requerix una formació i selecció que assegure l'arribada a la docència dels millors professionals possibles, i donar capacitat de decisió a les escoles. D'altra banda, de molt bé a excel·lent, requerix oblidar encara més les solucions centralitzades, fomentant les practiques de col·laboració entre professors dins dels centres, i entre centres, o un decidit suport a la innovació i l'experimentació.
En general, l'estudi en les intervencions més reeixides se centra en els processos de l'ensenyança més que a canviar l'estructura escolar o millorar els recursos. "La immensa majoria de les intervencions fetes per a millorar el sistema en la nostra mostra són sobre processos; i, dins d'aquest àmbit, es dediquen més a millorar com s'ensenya que a canviar els continguts que s'oferixen". Arribats a un punt de gast, el més important sobretot és com es gaste i que els professors sempre estan en el centre de qualsevol millora.
Finalment, el text assenyala la necessitat que les mesures tinguen continuïtat en el temps, més enllà dels vaivens polítics -ací podríem parlar de la situació d'Espanya i el frustrat intent de pacte educatiu-, i els purnejos que fan arrancar els processos de millora. Quant a açò últim, el que sempre està present és un canvi de lideratge, ja siga polític o tècnic, que pot vindre acompanyat d'una crisi econòmica o un informe internacional com els que s'han assenyalat (PISA o TIMSS) que traguen els colors a un país.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada