ORGANITZEM EL CENTRE ESCOLAR

A la societat actual tot ha canviat, l'accés al treball de la dona, el ritme de la vida actual ha suposat que la gran majoria de nens/as, amb tan sols tres anys, acudeixi a un col·legi a començar la seva escolarització. El problema sorgeix al trobar-se un mestre amb un alumne que no controla els seus esfínters. La solució, encara que jo ho cridaria la condemna pera al menor, és quedar-se amb el bolqer brut fins que acudeixi un familiar a canviar-lo.
Ningú concreta el motiu, alguns diuen que el problema és mancada de personal, uns altres que no és una labor d'un mestre d'infantil, uns altres es protegeixen a evitar problemes de tipus pederasta, hi ha que diuen que si els canvien, els pares s'acostumen i al final cap xiquet/a començarà el col·legi sabent anar al bany per si soles.
Si el problema és mancada de personal, a qué espera l'administració per a posar els mitjans humans necessaris i així evitar aquesta torura als nens/as. De totes maneres, espero que si algun dia no hi ha personal al menjador, no deixin a cap alumne sense menjar.
Per als que deien que no és labor d'un professor, la L.O.E, al seu art.13 c) establix com un dels principis de l'educació infantil, "adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals" i per tots és sabut que és habitual anar al bany a realitzar les teves necessitats, però que als tres anyets és també habitual que se pugui escapar algun dia alguna coseta. A més, en el seu art. 14.3. diu "en ambdós cicles de l'educació infantil s'atendrà progressivament al desenvolupament afectiu, al moviment i els hàbits de control corporal,..". Creo que està justificat, "ensenyar" a un nen de tres anyets a anar al bany i que si tens 25 alumnes, doncs necessitaràs ajuda, però això no t'eximeix d'atendre al teu alumne, perquè si tries ser professor d'infantil, és probable que donant una classe magistral d'àlgebra (perquè això si el consideren ensenyar de veritat)algun nen pugui tenir una errada i com professor saps que "de les errades també aprenem".
Pel que fa al greu problema de pederàstia que tan de moda està ara ( de segur que abans tambè existia igual o més), es deurien posar més condemna per als autors de tals actes perversos. També considero que la persona amb aquesta tendència delictiva, ho farà, tingui o no que canviar es bolquers a un menor, i que la solució també podria ser que hagués més gent atenent als nens, ja que en presència d'altre adult, el criminal almnenys no ho podria fer tranquil·lament.
En l'asumpte del pares, si els hagés(que segur els haurà) que aprofiten que els professors assumeixen aquesta feina per a deixar d'ensenyar als seus fills a anar al bany, s'haurà de conscienciar o fins i tot acusar a aquest tutors de la deixadesa d'obligacions que han comès i de la barbaritat de deixar d'ensenyar al seu fill a anar al bany amb l'excusa que al col·legi ja van a ensenyar-li. Han de saber que això és el pitjor que poden fer-li al seu fill, ja que no és el mateix un escapi ocasional que no saber demanar anar al bany i haver d'estar sempre amb un bolquer brut en companyia de la resta.

Finalment dir, que mentre no s'arriba a un acord unànime entre administració, professors i pares, hem de pensar que l'únic que no té la culpa és el nen/a i que imaginem per un moment passar per aquest mal glop i damunt esperar que algú vinga a canviar-te.