Paradoxa escolar en Corea del Sud
Avui, al diari EL PAIS a eixit aquesta notícia i em pareix un tema interessant per tal de debatir-lo y comentar-lo. Ací el deixe:
Paradoxa escolar en Corea del Sud
El rapidíssim avanç del país en la classificació de PISA xoca amb l'estrés i la insatisfacció dels alumnes, obligats a anar a classe fins a 11 hores al dia
Cada vegada que es publica l'informe PISA de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenrotllament Econòmic), els ulls es tornen amb sorpresa cap a Corea del Sud, els alumnes dels quals se situen habitualment entre els primers llocs del món en este estudi triennal que registra els coneixements dels jóvens de 15 anys en matemàtiques, ciències i lectura. Mesurat per PISA, el país asiàtic té un dels millors sistemes educatius del món, i els sud-coreans estan orgullosos d'ell. Però al mateix temps ningú en Corea del Sud pareix estar content. És el que alguns especialistes denominen la paradoxa de l'educació sud-coreana, on el gran èxit en els resultats va lligat a una insatisfacció generalitzada.
En les últimes dècades, el país asiàtic ha fet una forta inversió en educació, ja que considera els estudis una garantia essencial del seu futur econòmic. La formació és vista en Corea del Sud com la via imprescindible per al progrés individual i nacional, la qual cosa desemboca en una dedicació exhaustiva dels alumnes i una gran competitivitat per a, arribat el moment, accedir a les millors universitats, i, després, a un bon matrimoni. Matemàtiques, ciències, llengua coreana i anglés són considerades les assignatures més importants.
Part de l'èxit del sistema es deu a la qualitat dels professors, que són contractats entre els millors de cada promoció. Però, sobretot es deu, segons alguns especialistes, a les llargues jornades escolars. Els xiquets van a classe fins a 11 hores cada dia, i, després, pressionats pels pares, han de dedicar més hores a casa als llibres. No és estrany que estudiants en els anys previs a l'entrada en la universitat tornen a casa a mitjanit, darrere de sessions extres d'estudi. Gran part dels alumnes assisteix a acadèmies privades darrere del col·legi -les criden hagwon- per a millorar els seus resultats acadèmics. En molts casos, acudeixen a diverses al mateix temps, en funció de l'assignatura. En la societat coreana, si un jove no va a una bona universitat és natural que no trobe treball.
El preu que paguen els xics per l'èxit del sistema és alt. El seu nivell d'estrés és el major de l'OCDE, i són els menys feliços. Els xiquets estudien 49,4 hores a la setmana, enfront d'una mitja en els diferents països de 33,9 hores, i el seu índex de felicitat és de 65,1 respecte a un valor mitjà de 100. Tenen poc de temps per a jugar i dormir. Segons un informe fet públic a l'agost passat pel Ministeri d'Educació sud-coreà, només un de cada dos xiquets contesta que sí quan se li pregunta si és feliç, i un de cada sis diu que se sent sol.
El resultat és un gran nombre de suïcidis entre els estudiants de Primària, Secundària i Batxillerat: va superar els 200 l'any passat, un 47% més que en 2008. En part, per no haver aconseguit puntuacions suficients en els exàmens escolars.
I després està el cost. L'educació primària és gratis, però no a partir d'ací, la qual cosa sotmet les famílies a una gran pressió financera. A Seül, van gastar l'any passat una mitjana de 522 dòlars (uns 395 euros) al mes en educació privada, quasi el 16% dels seus ingressos. Entre els professors, també hi ha descontent, encara que estan ben pagats. Se senten infravalorats, i diuen que les classes estan massificades i els estudiants estan, sovint, esgotats per les classes extres. La memorització, l'aprenentatge orientat als fets, l'ensenyança autoritària i una falta d'èmfasi en la creativitat són característiques del sistema.
Corea del Sud és una de les superpotències en educació. Com la industrialització, és un altre dels seus grans èxits. Però és un èxit agredolç, en el que els distints actors estan embrancats debatent com millorar el sistema.
http://www.elpais.com/articulo/educacion/Paradoja/escolar/Corea/Sur/elpepusocedu/20101206elpepiedu_1/Tes
Una vegada llegit l’article vos propose un debat. Què penseu sobre aquest article? És necessari un sistema educatiu d’aquest tipus per a obtindre èxit en un futur ?
A la classe i a debats anteriors plantejats van parlar dels sistemes educatius; tots vam estar d’acord en que el millor és un sistema flexiu però com hem pogut llegir en aquest article existeixen països en els quals el seu sistema educatiu és autoritari, no costeja l’educació obligatòria i causa grans crisis d’estrès que fins i tot els nois i les noies acaben suïcidant-se. Baix el meu punt de vista és massa excessiu el que es demana als xiquets i xiquetes en aquestes escoles. Els pressionen per tal de traure una bona nota tant a casa com a l’escola perquè sinó no tindran un bon treball i com a resultat no son feliços i tenen crisis....Aleshores crec que no és necessari tanta pressió alhora d’estudiar. Sempre està bé una mica de competitivitat i de reconeixement per al millor però arribar a aquestos extrems em pareix una barbaritat.
2 comentaris:
Estic d'acord amb tu Núria, és una barbaritat la pressió que donen els pares i els professors en aquestos països als xiquets.
Pensen que d'aquesta manera els resultats educatius d'ells seran millors però en realitat no és així. Això no afavoreix en ningú dels factors. L'únic que s'acosegueix és que els alummnes comencen a odiar els estudis. Treballar amb pressió en molts casos afavorix els resultats, però en altres, és tot al contrari.
Des del meu punt de vista, aquest sistema educatiu no és el correcte. Pense que el que es pretén ací és formar a les persones a base de coneixements i no de valors.
S'educa només per a aconseguir uns fins, no importa el procés.
Molt interessant el teu article Núria!
Estic d'acord amb la teua reflexió final, Núria. Crec que més pressió no és sinònim de més èxit, la qüestió està en aconseguir un equilibri entre els estudis i la vida ja que no tot és estudiar, em pareix excessiu que es passen onze hores al dia estudiant baix tanta pressió per part de pares i professors. Com ha dit la meua companya de dalt també cal aprendre valors que al parèixer en aquest sistema educatiu no es tenen en compte ja que sols es centren en aconseguir bones notes i amb això, crisis als xiquets. Caldria debatir això i posar-li una solució urgent.
Publica un comentari a l'entrada