REALITAT MULTICULTURAL
El nostre país ha patit en l'última dècada una gran onada d'immigrants que han influït en tots els àmbits de la societat. Religió, costums, estil de vida, en definitiva cultura és el que aquests immigrants porten amb si porten amb si.
A Espanya la tendència conservadora s'imposa a una ideologia oberta en la qual donar cabuda a aquest impacte multicultural.
Els immigrants suposen prop d'un 12% de la població total espanyola i un dels principals causants de l'augment de la natalitat del país, per tant, és necessari adaptar-se en les escoles per a donar resposta a aquesta nova demanda i també per a donar resposta a aquells xiquets/as que vénen des del seu país en etapes d'escolarització.
Les escoles són base fonamental de la formació cultural i tenen com a objectiu l'ensenyament equitatiu per a tots els seus alumnes, però no obstant açò, s'han de tenir en compte les diferències que poden sorgir a causa de la diversitat cultural dels seus alumne.
És davant aquesta situació en la qual el centre actua amb els seus recursos d'atenció a la diversitat els problemes com la dificultat amb el llenguatge, retard escolar o la diferència de costums entre les famílies i l'escola així com la llengua, són els principals motius que presenten els alumnes immigrants.
Dins de l'organització dels centres un dels punts és el de l'atenció a la diversitat, els seus projectes elaboren un suport als diferents alumnes, entre ells als immigrants, on es basen en el respecte, ajuda, ensenyament...
Però, Estem parlant de respecte quan en el règim intern d'un centre a una xiqueta se li prohibeix portar el vel “yihab”, a causa de les seues creences religioses, considerant-ho com un dels complements no permesos en certes escoles?
Cal destacar que, dins del règim intern del centre poden posar normes entre les quals pose prohibir portar capell en classe on en aquesta norma també es dóna cabuda a no poder portar el mocador, en aquest cas el “yihab”.
És el cas d'una xiqueta musulmana (apareix en els articles que expose sota) on va acudir a una escola on no se li permetia l'ús del vel perquè en el règim intern del centre es prohibia portar tant capells, com a mocadors…
Finalment, va haver d'abandonar el centre per incomplir les normes i anar-se a un altre deixant en eixa escola als seus companys, professors…
Aquest és un dels problemes que es troben les escoles que disposen que disposen eixes o altres normes deixant a un costat l’objectiu de l'atenció a la diversitat la fi de la qual és ajudar i que tots els alumnes es troben en una bona situació , però, almenys en aquest cas, la pràctica no es segueix de la teoria i se li atorga més importància al fet de l’aconfesionalitat de les escoles que al respecte i integració d'altres cultures, sent enriquidora per a l'ensenyament de la igualtat i respecte mutu a tots els alumnes.
Ja que el vel no representa un complement per als costums de la procedència de la xiqueta, si no un tret característic de la seua identitat personal i per tant és totalment respectable i des del meu punt de vista desestime la comparació amb un simple capell.
En conclusió, volia fer reflexionar sobre la realitat intercultural que existeix en la societat i per tant, en les aules de la majoria dels centre i comptar amb ells quan elaborem les normes del centre i els projectes d'atenció a la diversitat.Perquè la riquesa està en l’ heterogeneïtat i no en l'homogeneïtat.
-Els articles de l’alumna amb yihab són:
“La Generalitat obliga a admitir en clase a una menor con “ Yihab”.
“La democracia el velo y la tolerancia.”
http://www.farodevigo.es/espana/2010/04/21/espana-velo-islamico-debate/431486.html
4 comentaris:
Hola Alicia!
La teua entrada m'ha paregut molt interessant, ja que no havia sentit parlar d'aquesta noticia. Tens raó en que cada vegada hi ha més quantitat de noves cultures al nostre país, i que hem de respectar-les. El cas puntual d'aquesta xiqueta, es podria resoldre de moltes formes, tant que aquesta xiqueta no anara a escola amb el mocador, com canviar-se de col·legi o que l'accepten en eixes condicions. Però jo em pregunte, perque aquesta xiqueta podria llevar el mocador, i un nen o nena que està acostumat a llevar barret o gorra no pot portar-la a classe? Crec que no es tracta de respectar una cultura, sino de que eixa cultura s'adapte a un país que no és el seu i on no predomina la cultura musulmana.
Interessant tema Alicia.
Literalmente de la constitució espanyola:
"Artículo 14.
Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social."
Opine com Lucia, llibertat davant tot.
Hola Alicia.
M’ha paregut molt interessant la teua entrada al blog, per això he decidit fer-te un xicotet comentari al respecte.
Tens raó al dir que l’escola ha de ser heterogènia i no homogènia. Es la diversitat els que ens fa diferents i això es l’important.
Fent referència al tema de la xiqueta musulmana, es cert que la seua religió li obliga a portar el mocador al cap, i no som nosaltres ningú per a obligar-la a que se'l furte. Però hem de pensar també en la resta dels alumnes. Aquestos son xiquets i quan a ells se lis prohibeix portar barrets, mocadors, etc., i a la mateixa vegada veuen a una xiqueta que ho porta, es normal que es reboten.
Segons la meua opinió, no hem d’arribar a cap extrem, és a dir, no tenim que obligar a la xiqueta a que se furte al mocador, ni tampoc hem d’arribar al punt en el que la xiqueta tinga que abandonar el col•legi. El que deuriem fer, ja que ens troben en una cultura en la que no hi ha, (o no deuria haver), masclisme, és intentar canviar la ideologia de la xiqueta, és a dir, fer-la vore del que realment la seua cultura li esta obligant a fer, o simplement, li prohibeix diversos drets que en aquest país, no son així.
En definitiva, no te que ser un punt o l’altre. Hem de intervindre per a que tot xiquet puga realitzar adequadament i sense ningun tipus de problema el seu camí acadèmic.
Hola Alicia!
M'ha paregut una temàtica molt interessant, com molt bé has comentat avui en dia ens trobem amb noves cultures al nostre país i en les nostres aules. Pense que la diversitat és un enriquiment per als nostres alumnes, ja que es permet compartir altres formes de vida i altres valors.
Estic d'acord en que la riquesa està en l'heterogeneïtat i no en la homogeneïtat. En el cas de la xiqueta també estic d'acord en que porte el mocador a l'escola, ja que pense que és un tret característic de la seua d'identitat i que té el dret a portar-lo i no hem de prohibir res a ningú. Per què no prohibim anar en minifalda a classe? Per últim, comentar que en cas de conflicte, com molt bé ha dit el meu company Alfons, preval el dret fonamental a l'educació, recollit en la Constitució, sobre qualsevol , inclòs, el reglament del centre en qüestió.
Inés Bella.
Publica un comentari a l'entrada