ORGANITZEM EL CENTRE ESCOLAR

El xiquet és un esser extraordinari i que mai deixa de sorprendre a aquelles persones que pensen que saben més que ell, com ja esmentà Nietzsche a la seua teoria del superhome, alabant el seu caràcter pur, d’innocència, de creació. És una esponja que no deixa de tocar, mirar, escoltar, sentir de manera inquietant i frenètica tot allò que esdevé al seu voltant i que vol i ha de descobrir.
La tasca per educar un xiquet és complicada i diversificada, la qual alerta tant a pares com a docents de la necessitat de saber quins són els criteris i aspectes que deurien ser fonamentalment treballats i en quin ordre deurien tractar-se. Sembla lògic que tot allò que té a veure amb el entorn de desenvolupament pròxim del xiquet hauria de ser conegut pràcticament en la seua totalitat encara que això no sempre és així.
L’escola que sempre ha mantingut un caràcter recte i tancat, fins ara s’encarregava de transmetre coneixements i eren els pares les quals s’encarregaven de transmetre el bagatge de cultura i tradició als fills. Però avui dia, l’escola es troba amb un nou repte que ha de ser capaç d’aprofitar i alhora de superar: la diversitat cultural a les aules i la nova situació laboral dels pares( la qual cosa provoca moltes vegades una despreocupació per part dels pares pel que fa a molts àmbits educatius dels seus fills).
El repte de l’escola actual es obrir-se al món sense perdre eixa noció d’identitat com a poble i comunitat, es saber escoltar i saber reconèixer les necessitats i inquietuds dels xiquets, aprofitant cadascun dels recursos didàctics i formatius de la zona i triant unes estratègies educatives adequades a la diversitat i caracterització de cada entorn.
Aquesta nova concepció unificadora de la comunitat és necessària per tal de no perdre la identitat de cada poble i alhora, de no caure en l’errada com a centre de viure massa d’elements externs i no de nosaltres mateixos, dels nostres ideals, i dels projectes que volem dur endavant.
Per tant, es necessari un coneixement per part dels mestres de la realitat més propera,per respectar-la i defensar-la.
Cal que nosaltres com a mestres col•laborem els uns amb els altres per enriquir-nos de manera professional, que treballem conjuntament encara que no puga ser al mateix centre. I es que per que es produïsca un canvi al caràcter de l’escola ha d’haver-hi primer un canvi a la mentalitat dels mestres i un major suport administratiu i organitzatiu.
Cal agilitzar en tots els àmbits el treball conjunt, encara que açò esdevinga més treball tant per a les administracions i els centres, com per als propis docents, però cal recordar qui es troba a l’altre lloc...un ésser amb tantes ganes d’aprendre, de conèixer de viure...que per ells, pels xiquets, es farà el que faça falta.