dimecres

Implicació dels pares a l’escola



No és molt difícil adonar-se que la implicació dels pares en les escoles afecta positivament el desenvolupament dels fills.

Mentres el xiquet està en edat escolar, la seua educació és una responsabilitat compartida entre el col·legi i la família. Les dues institucions, persegueixen els mateixos objectius, per això han de treballar conjuntament i les seues funcions han de ser complementàries.

Actualment, moltes investigacions han demostrat que la implicació dels pares en els centres educatius afecta positivament al desenvolupament dels fills en tots els nivells, i tot açò es reflecteix en:

- El rendiment escolar: tant en àrees cognitives com en àrees no cognitives

- La seua motivació i seguretat: són més independents, mostren més iniciativa, presenten una millor autoestima…

- La seua conducta: disminueïxen els problemes de conducta, de disciplina,... S'influeïx de forma preventiva en el consum de drogues, en les dificultats socials i en la violència social.

- Les seues actituds més positives (cap al centre educatiu, cap a les activitats que es realitzen en ell i cap a l'estudi)

- Les seues habilitats (lingüístiques, socials,...), que enriqueixen la seua personalitat.

Toi i això, molts pares creuen que acudir a les reunions que, cada un cert temps, convoca el col·legi a què acudeixen els seus fills, estan prou implicats en la vida escolar dels seus fills.

Estudis estadístics demostren que només un 2,3 % dels pares espanyols participa en el procés d'aprenentatge dels seus fills i s'implica en les tasques que realitzen en el col·legi. Aquestos estudis posen de manifest que les famílies espanyoles viuen d'esquena a la realitat escolar dels seus fills.

L'escassa conciliació existent hui en dia entre la vida laboral i familiar porta a què molts xiquets passen la vesprada sols i hagen d'aprendre a realitzar les seues tasques sense la supervisió d'un adult. Aquesta poca implicació dels pares provoca, un alt percentatge de fracàs escolar. No obstant això, les famílies pensen que ajuden prou als seus fills a l'hora de fer els deures.

Els sociòlegs indiquen que els pares han d'assumir que, a l'arribar a casa, han de dedicar temps a repassar conjuntament les tasques amb els seus fills. No obstant això, en aquest aspecte, matisen que quan les famílies decideixen involucrar-se en els deures dels seus fills han de comptar amb l'ajuda dels docents perquè la seua intervenció siga efectiva i productiva. Açò posa novament de manifest la necessitat una major implicació de les famílies en el col·legi en favor de l'educació dels xiquets.

Una de les consideracions més acceptades del paper dels pares en l'escola és que la seua participació no s'ha de reduir a assistir a uns esdeveniments organitzats pel col·legi o tindre un bon programa de voluntariat. El major suport per a l'aprenentatge dels fills està relacionat amb l'estil d'educació (lectura a la nit, ajuda i supervisió en els deures, expectatives altes sobre el rendiment dels fills...). És a dir, els pares tenen el dret i la competència per a ajudar els seus fills en la seua formació.

De tota manera, correspon al col·legi avançar en aquesta línia de major obertura a les famílies, possibilitant que els pares, en la mesura de les seues possibilitats, puguen participar. És intel·ligible que la majoria dels pares, per iniciativa pròpia, no intenten vincular-se activament al col·legi. Tots podem pensar en raons personals per a justificar-ho (falta de temps, por a introduir-nos massa...). No obstant això, cap obstacle és insuperable ni justificat per a impedir la intervenció de tots aquells que estiguen interessats.

Tot i això, no tots els pares perceben la importància de la seua implicació en l'educació dels seus fills de la mateixa manera. Mentres alguns pares estaran desitjant que l'escola els invite a participar-hi, altres, per molt que el col·legi insistisca preferiran deixar l'educació en mans exclusivament dels professors.

En tot cas, queda fora de tot dubte, que tots tenim interessos comuns i que la participació activa dels pares en el centre suposa un enriquiment mutu de tots els implicats, professors, directius, pares, però sobretot per als fills.

Com a futurs docents hem d'intentar traçar el camí per a afavorir la implicació d'aquells que sí que desitgen participar.


8 comentaris:

  • Begoña Baños Solana ha dit...

    Per a començar, des del meu punt de vista l'articulo que s'ha penjat sobre la implicació dels pares en l'escola m'ha semblat molt interessant, encara que d'altra banda, no és una mica nou que molts pares pensen que l'educació dels seus fills depenen exclusivament dels mestres. Que solament amb l'assistir a classe és suficient, i evidentment no és així.

    Els pares influïxen molt en l'educació dels seus fills, no solament en positiu, també en negatiu segons l'interès que mostris a casa amb ell.

    L'escola exerceix també un paper important en les famílies i des d'aquí també deuria motivar als pares i conscienciar-los que l'educació és cosa de tots.

    Ángela Bañuz García ha dit...

    Molt bon article Rocio! Estic d'acord en què avui dia la participació dels pares als col·legis dels seus fills és molt escassa.
    És cert que hi ha pares que s'invloucren i participen en la pràctica però la majoria d'ells es despreocupen bé perquè no tenen temps per motius laborals o perquè es desinteressen i pensen que amb el treball que fan els mestres a l'aula és prou per al seu aprenentatge.
    Tal i com s'ha esmentat abans l'involucració dels pares al centre escolar té aspectes positius i avantatges per al desenvolupament del xiquet.
    Nosaltres com futurs mestres hem de motivar als pares de la importància de la participació d'aquetos a la comunitat escolar i no tans sols en activitats que proposa el centre sinó també el treball a casa, també molt important.
    Per tant, el centre haurà d'estar obert a la participació de tots el pares i fomentar aquesta participació.
    Un beset!
    Ángela Bañuz García

    IRIS GALLETERO MAESTRE ha dit...
    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
    IRIS GALLETERO MAESTRE ha dit...

    Em sembla un article molt encertat Rocio!
    M' ha agradat el tema que has tractat amb aquesta entrada ja que, moltes vegades els pares són unes persones que queden a banda de la vida escolar dels seus fills. Tanmateix, com ben ha explicat la companya, crec que l' educació dels nens ha de de ser una interacció entre tots per tal que, el que es faça a classe es recolze a casa i a l' inrevés. Per això, des del meu punt de vista pense que hem de promoure diferents activitats i propostes, perquè els pares siguen partícipes de l' educació dels seus fills.
    D' altra banda, he de dir que en l'etapa d' infantil, aquesta qüestió té molta importància i és quan els pares més solen estar implicats. Ja que, al ser tan petits hem d' estar tots ben coordinats. Per exemple: Quan a l' aula estem donant una unitat didàctica, per exemple "Les verdures", demanarem als pares, que a casa, mengen més verdures i expliquen la importància d' aquestes, etc. També podem demanar, qualsevol activitat més col·laborativa com disfressar un dia a tots els nens d' una verdura,etc.
    Per tant, crec que la implicació dels pares és determinant per a una educació íntegra dels xiquets.

    Iris Galletero Maestre

    Antonio Higueruelo Bueno ha dit...

    Em pareix molt correcte tot el que diu l’ entrada.

    Sobre tot, m’agradaria fer una estada en fins que punt té d’importància les relacions família-escola.

    De fet, com a dato curiós, he estat fent recerques i he trobat una notícia sobre una “Escola de Pares i Mares”, realitzada per la Secretaria d’Estat d’ Educació.

    Amb aquesta preparació, va dirigida per a que els pares i mares estén en aptitut de participar amb eficiència, en la tasca d’educar als seus fills i filles en unió i col•laboració amb els mestres a l’escola. Mitjançant la preparació, els pares aconseguiran una bona base de com enfrontar-se correctament a la recerca de solucions als problemes que es relacionen amb els quefers educatius.
    Per tant, des d’aquest punt de vista, l’educació es veu com una necessitat de tipus social, la qual ha de ser satisfeta per la societat a la que pertanyen tant els xiquets i xiquetes com els adults, és a dir, les famílies.

    Alicia Belmonte Lova ha dit...

    Bon article Rocío.
    En l'actualitat és un tema molt important el vincle que existeix entre la família i el col·legi.
    Sens dubte crec que, un gran nombre de pares es creu que amb el que en classe se'ls dóna no fa falta reforçar res més i es troben totalment equivocats perquè és a casa on cal reforçar allò après en classe.
    Perquè els hàbits de posar-se a estudiar a fer deures no els pot obtenir totalment en classe sinó que, és a casa on els pares han d'ensenyar-li que es deu a posar a fer-los i el que no entenga preguntar-li.
    A voltes, en la situació en la qual es troba la societat pot ser que en molts moments els pares no puguen estar en aqueixos moments i per exemple, estiguen els avis pel que és necessari, ensenyar-los als pares l'important que és que els seus fills adquirisquen una sèrie d'hàbits.
    També és important que per part del col·legi, es realitzen diverses activitats on puguen participar amb els fills perquè tant els pares com els fills senten que formen part del col·legi i del seu ensenyament.
    Pel que el paper d'ensenyar és del col·legi però en gran mesura també dels pares perquè sinó existeix una ajuda per ambdues parts serà impossible que l'alumne aprenga.

    Desirée Beltrán Sánchez ha dit...

    Que els pares s'involucren en els estudis del fills des del començament sense dubte és fonamental al igual que en tots els àmbits de la seua educació, ser pares consisteix en estar darrere els fills sempre que ho necessiten i a l'escola és necessari.
    Des de les escoles es creen associacions com el AMPA i organitzen jornades de convivència amb el fi de produir una relació escola-familia i és que els pares sàpiguen que fan els seus fills durant el temps que passen estudiant deuria ser important per a ells. Caldria que tots els pares estigueren pendents del que passa amb els seus fills però com diu el article, per diferents motius de vegades no és possible, encara així, caldria buscar un lloc per petit que fora per a dedicar-lo als fills i a la seua educació tan dins con forma del col•legi.

    Carla ha dit...

    Molt bon article, Rocío!
    Famílies i escoles han de treballar per un objectiu comú: l'educació dels fills/alumnes. Per això l'acció ha de ser conjunta.

    Volia fer-te una pregunta:
    Quan dius "Estudis estadístics demostren que només un 2,3% dels pares espanyols participa en el procés d’aprenentatge dels seus fills i s’implica en les tasques que realitzen a l’escola", podries citar a quins estudis fas referència? O d'on has extret la informació?
    M'interessa veure la font original per un treball de la universitat, ja que estic estudiant Educació Primària.

    Gràcies

  • Publica un comentari a l'entrada