“Dret a l'educació?”
“Dret a l'educació?”
Any 1924 a Ginebra té lloc la primera declaració de drets dels xiquets. Coneguda com “Declaració de Ginebra” i redactada per Eglantyne Jebb, una professora anglesa i activista social que va prendre la iniciativa de crear de la “Save the Children Fund”. Eglantyne Jebb va escriure: “Cada generació de nens oferix a la humanitat la possibilitat de reconstruir al món de la seva ruïna” i no li mancava raó: els xiquets són el motor del canvi a la societat, però per això és necessari que eixe dret fonamental d'una educació bàsica i de qualitat sigui real a tot el món. Tornant a la “Declaració de Ginebra”, alguns dels articles (5 i 7) es centren directament amb el tema que ens ocupa: l'educació; els nens amb NEE han d'estar en igualtat d'oportunitats, tots tenen el dret a rebre una eduació gratuita i obligatòria que proporcione una formació completa, integral, de les seves capacitats a tots el nivells (personal, mental, físic...).
Amb el pas del temps s'han anat assolint avanços en l'adquisició de drets: UNICEF assentada en 1946, la “Declaració Universal dels Drets Humans” en 1948, la “Declaració dels Drets del Xiquet” en 1959 i la “Convenció sobre els Drets del Xiquet” en 1989. Però, realment s'ha arribat a eixa meta d'igualtat en l'educació que les "declaracions de drets" manifesten que van a assolir amb ímpetu? La resposta és senzilla i evident: no. Encara hi ha milions de xiquets sense escolaritzar, vivint en la misèria, sense conèixer la llibertat ni el que són els "drets humans o dels xiquets", atrapats per les grans empreses globalitzadores que els esclavitzen a canvi d'unes condicions humil·liants i un sou irrisori, xiquets retinguts i involucrats en guerres que no arriben a comprendre (els xiquets soldat), xiquets morint per inanició i malalties amb cura.
Es una tasca d'Estat que el compliment d'aquestos drets siga possible, han de ser ells els encarregats de proporcionar els medis bàsics per assolir eixa eduació. És important que quan es produeix la violació de qualsevol dret humà, i davant la falta d'acció per part de l'Estat corresponent, l'ONU intervinga i pose fi a una aberració d'aquest tipus. És encará més ofensiu quan els drets ignorats es troben relacionats amb l'educació i l'única reacció d'aquells que tenen el poder és la indiferència.
“Apostar por la educación es aprender a descubrir las posibilidades de cada niño, de una familia, de una comunidad.”
Ana Rosa Esclapez Nohales
1 comentaris:
Estic totalment d'acord en el que diu la meua companya Rosana, crec que violar els drets dels nens es un delicte sancionable que hauria de controlar-se més. Quan ens oblidem de donar una educació als xiquets que els done la possibilitat de viure la seva infancia, es convertixen en adults abans d'hora i poden aplegar a tornarse delicuentes o tindre conductes depresives en compte de alcançar les metes que podrien haver alcaçat. Per tant la declaració de crets és fonamental pero més respeta-la.
Publica un comentari a l'entrada