INTEL•LIGÈNCIA EMOCIONAL: L’ASSIGNATURA PENDENT
L’escola tradicional, en la qual el sistema educatiu espanyol s’ha estat basant durant molt anys, fomentava i valorava en els alumnes l’acumulació de coneixements acadèmics, basant-se en el CI dels alumnes, segregant-les i etiquetant-les depenent la seua capacitat per emmagatzemar dades. Igualment, sempre se n’ha promogut comportaments passius per la part d’aquestos, conformistes, sense veu ni vot dins el seu entorn escolar.
Amb els anys, això ha anat canviant, de manera que la nostra legislació educativa actual contempla la participació activa de l’alumne en la vida escolar, el coneixement d’allò que li concerneix i la possibilitat de treballar per canviar el que considere. La metodologia de treball també ha sofert modificacions, i ja no s’advoca tant per una metodologia memorística com per un aprenentatge significatiu, on els xiquets formen els seus coneixements, o almenys és el que es pretén, encara que de vegades puga parèixer utòpic.
Tanmateix, trobe a faltar a les escoles d’avui dia un ensenyament molt més important que qualsevol coneixement racional o intel·lectual: la intel·ligència emocional. L’escola és el lloc on l’alumne passa una gran quantitat d’hores al dia, i és allí on aprèn conductes i assimila unes certes experiències que ajudaran a formar la seua personalitat.
Cada vegada més, vegem als medis de comunicació notícies sobre bullying, mestres agredits per xiquets o pels seus pares, alumnes que agredeixen i es trufen d’altres companys amb un fi lúdic, i ens quedem atònits davant aquests comportaments demanant-nos com la societat està evolucionant d’aquesta mena. La realitat és que esta societat demana una especial atenció al control de sentiments i a la maduresa emocional, i sabem que el centre educatiu és un lloc privilegiat des del que podem col·laborar-hi.
Un 90% del cervell es emocional, mentre que la part racional n’usa tan sols un 10%. Per tant, a l’escola caldria plantejar-se incloure un programa de aprenentatge emocional, on s’ensenyen als xiquets estratègies i habilitats emocionals bàsiques per a saber desenvolupar-se en la vida, afrontar amb maduresa les situacions que es trobaran; on se’ls done els instruments emocionals necessaris per què siguen ells mateixos els que valoren i decideixen quina és la resposta correcta davant cada situació, és a dir, a ser emocionalment intel·ligents.
Trobe en aquest punt una gran mancança del sistema educatiu. És veritat que els professors no són psicòlegs, però sí deurien estat formats per a ser capaços de tractar esta faceta a l’aula, ja que avui dia està més demanat i seria més útil i fructífer que tots els temaris del món.
Caldria, des de la meua visió, conèixer i treballar emocions com l’afecte, la ràbia, l’alegria, la pena, etc per què els xiquets sàpiguen usar-les de manera més conscient. Així com treballar aspectes de la personalitat com el coneixement de si mateix, l’autocontrol emocional, les relacions amb els demés, les exigències cap a la resta, etc... D’aquesta manera es pal·liarien moltes conductes disruptives dels alumnes, al temps que s’invertiria en una qualitat de vida emocional per al seu futur, que, indubtablement, també afectaria al futur acadèmic i laboral.
Per concloure, voldria esmentar que arran del creixent interès que el tema de la intel·ligència emocional està suscitant en els últims anys, nombrosos estudis han tret a la llum dades com els que afirmen que els professional que més guanyen no són necessàriament el més intel·ligents de la seua promoció, sinó els que van saber conèixer les seues emocions i com usar-les adequadament, els que van valorar i propiciar les relacions humanes, i es van interessar més per les persones que per les coses, valorant més el capital humà que qualsevol altra riquesa. Si volem educar nens i nenes de profit, no caldria parar un poquet d’atenció a aquest tema?
9 comentaris:
BON DIA MAGDA, ESTIC COMPLETAMENT D´ ACORD AMB TU. ÉS IMPORTANT QUE DES DE L´ ESCOLA S´ ENSENYE ALS ALUMNES A TRACTAR TOT EL MON EMOCIONAL. HUI EN DIA HI HA MOLTS ALUMNES QUE ESTAN PER A CIVILITZAR, I ÉS EL QUE TU DIUS CADA VEGADA VEGEM MÉS CASOS D´ ALUMNES QUE AGREDEIXEN ALS MESTRES...ETC. LA FAMILIA TAMBÉ CREC QUE DEURIA IMPLICAR-NE UN POC MÉS TAMBÉ EN ESTA TASCA, I AJUDAR A L´ ESCOLA AMB AQUEST PROBLEMA TAN GREU...
Em pareix un article molt interessant i pense que tens tota la raó del món.
El meu article parla sobre la pèrdua dels valors que sofreix la nostra societat i pense que treballar la intel·ligència emocional, com tu proposes, podría ajudar tots els mestres en el futur a resoldre aquesta mena de problemes de comportament en els nostres xiquets.
Un salut.
Et felicite Magda per la teua interessantísima entrada.
Estic totalment d'accord amb tu.
Considere que el currículum hauria de deixar de banda tanta quantitat de coneiximents i centrar-se, a l'etapa infantil, en allò vertaderament important: el desenvolupament del Jo i el coneiximent del món que envolta a aquest Jo que és el xiquet.
Llegir i escriure està molt bé, però és un pas posterior, quan ja el xiquet té una maduressa intel·lectual i emocional suficient.
Cal no deixar-nos pressionar per all``o que la societat creu millor (pareix que sino fan fitxes i escriuen, no saben rés) i ser consecuents amb allò que considerem important, ja que som nosaltres els que treballarem dia a dia amb els xiquets.
Per tant, cal treballar el Jo...cal treballar l'intel·ligència emocional.
M'ha paregut super interessant el teu article. Estic totalmet d'acord en tu en que els nens a l'escola aprenen concèptes acadèmics i s'obliden dels emocionals.
Pense que una educació completa hauría d'estar formada pels dos i no sols pels primers. És molt important educar en sentiments, maneres d'actuar de relacionar-se....ja que a la vida real aquestos nens hauran de relacionar-se amb persones i no amb lletres i nombres.
Molt bon dia Rocio, em pareix un bonic i necessàri tema per la part que ens toca com a futurs educadors. I com tals hem de saber tractar tots els aspectes de la vida dels xiquets : tant racional com afectiu.
Pense que si no es tracta aquesta`part emocional, estem truncant d'alguna manera al xiquet de la seua posibilitat d'autoformació com a persona, com a èsser viu.
La data que ha donat la meua companya :Un 90% del cervell es emocional é molt interessant i és una afirmació sobre la que poder assentar la nostra teoria de les emocions. Dit tot això, el col_legi, encara que hui dia ha avançat és necessària estar en una evolució contínua en aquest àmbit, ja que crec que sempre el podrem millorar per donar una educació completa i constructiva als nostres xiquets. És necessari emprar nes estratègies en què els professors ajuden als xiquets a coneixer psicològicament en profunditat.
En conclusió, és un tema del que no sempre es parla i que és una assignatura pendent igual d'important com les matemàtiques.
Hem d'educar persones no màquines.
M'ha agradat molt aquesta entrada. Estic d'acord amb les opinions de les companyes, però em pregunte quina es la solució: formar als futurs docents en intel·ligència emocional? o permetre als psicòlegs traballar amb els nens i nenes en l'aula?
Una salutació!
Hola companys i companyas, estic d'acord, la part emocional ha de treballar-se al igual que la lógica, la memòria i altres habilitats. Hem de saber que és a través de les emocions com ens rel·lacionem pel món, i que de res en valen els coneixements si després a la vida no estem preparats per afrontar una discussió, una mort, una pèrdua de treball, etc. És un tema importantíssim.
soc la mateixa d'abans, aixó de posar el nom, no m'habia quedar clar!!
Publica un comentari a l'entrada