ORGANITZEM EL CENTRE ESCOLAR

La difusió en col•legis francesos d'un curtmetratge anomenat “Le baiser de la lune” (El petó de la lluna) que evoca l'homosexualitat, reobre el debat sobre l'encertat o no de la presència de l'educació sexual a les escoles.
Resulta sorprenent que un simple film concebut amb la finalitat de lluitar contra l'homofòbia i en general contra totes les formes de discriminació, hagi aconseguit abatre l'estabilitat de la nostra en teoria civilitzada Europa i més concretament a França, la terra que tan orgullosa se sent de promulgar els principis de: Liberté, Egalité, Fraternité.
“Le baiser de la lune”, desenvolupa la història d'una gata anomenada "La vella Agatha", que viu presonera en un castell de conte de fades i que viu convençuda que només es pot estimar com les princeses i com els prínceps dels contes de fades. La seva estreta i limitada visió de l'amor és desafiada per Félix, un peix-gat, que estima a León, un peix-lluna. En principi la gata es mostra poc receptiva a aquesta nova forma d'amor que se li planteja, ja que pensa que igual que “l'amor entre la Lluna i el Sol”, l'amor existent entre els dos peixos és impossible. Però, al veure aquesta parella estimar-se lliure i feliçment, la seva manera de concebre l'amor canvia i s'obre a noves possibilitats, entenent que abans de res les persones estimen a les persones sense importància de gènere.
La indignació que suposa que certs sectors de la societat francesa considerin que el curt "promou l'homosexualitat entre els nens" i per tant s'escandalitzin que es pugui projectar a les escoles, augmenta quan aquesta postura conservadora és recolzada pels representants de l'estat, en aquest cas el Govern Francès, de la mà d'Eric Bresson, ministre d'Educació de França, les declaracions del qual deixen clar que el camí per recórrer cap a l'homofòbia és encara una àrdua tasca:
"Dic sí a la lluita contra l'homofòbia, sí a la lluita contra la discriminació, sí a les sensibilització dels nostres alumnes, però penso que tractar aquests assumptes en primària, em sembla prematur".
El ministre com a representant del Govern ha intentat justificar les seves paraules argumentant que considera important la sensibilització dels alumnes, però que la seva preocupació sorgeix en considerar que la primària no és l'etapa més adequada per tractar aquests temes. Recolzen la postura que en educació, el correcte és actuar per etapes.
No és necessari anar-nos tan lluny, aquí mateix a Espanya existeixen comunitats que estan incloent en els continguts de la tan polèmica assignatura “Educació per a la Ciutadania”, materials didàctics sobre l'homosexualitat com és el cas d'Andalusia o Catalunya.
I és que si valorem la presència dels temes transversals en el currículum dels nostres alumnes com pugui ser la coeducació, per què no poder incloure temes com el de l'homosexualitat?.
Actualment entenem i assumim que la coeducació ha de ser una línia d'acció present en tots els centres escolars, doncs la coeducació és l'eina per formar als futurs joves en la igualtat, al marge del sexe de les persones i que permet detectar tots els estereotips associats al masculí i el femení, ser conscients d'ells, reflexionar-los i engegar les mesures necessàries per eliminar-los del nostre llenguatge i del nostre comportament. I això és necessari perquè la realitat de la nostra societat és una altra, encara estem lluny d'aconseguir una total paritat entre homes i dones, la qual cosa solament podrem aconseguir mitjançant l'educació de les noves generacions.
Per tant, si la igualtat de gènere ha de conviure a les nostres aules, Per què no hauria de fer-ho també l'homosexualitat? Aquesta és una altra realitat present en la nostra societat, tant que fins i tot s'ha otorgat reconeixement legal mitjançant el matrimoni entre persones del mateix sexe, llavors, ¿per què no preparar als escolars per a que no es vegin afectats pels prejudicis, tinguin models positius de respecte i dignitat per a tot tipus de persones i puguin defensar-se de la violència que generen aquells prejudicis?.
Considere que la idea que hem de prevaler és centrar-nos a educar des de la no discriminació i la tolerància, i l'edat a la qual s'imparteixin temes en principi polèmics en la societat, en aquest cas el de l'homosexualitat, no ha de generar cap tipus de polèmica ni aversió sempre que la forma d'enfocar el tema i transmetre-la als alumnes sigui l'adequada al seu nivell d'edat, i en aquest cas crec que és possible d'una manera pedagògica educar als nens/as de primària a saber equiparar les relacions homosexuals a les del matrimoni entre un home i una dona, més quan és alguna cosa que pot trobar-se en el seu moment a dia, doncs és absurd tornar la vista a una realitat present en la nostra societat. En contra del que moltes persones opinen, no considere que el fet de formar als alumnes en aquest tema, sigui voler donar-li una importància que no té i aconseguir amb això anul•lar el sentiment de naturalitat i normalitat que moltes vegades es pretén, més aviat únicament consisteix a fer veure els nens /nenes que no existeix una única realitat, si no diverses amb les quals poden trobar-se.