MESTRE VOCACIONAL
L’ infantessa es una de les etapes més boniques, no per això menys complicades. Però viure els primers anys dels humans es gaudir de la seva innocència, transparència, curiositat... la veritat. Un infant com a entitat pròpia ve determinat per una genètica transferida dels pares i un ambient al que pertany.
D’aquestes dues variables, la genètica i l’entorn, que faran del nen un adult, en aquest entorn ets on entrem nosaltres per conduir a est petit ésser humà en l’aventura del ensenyament.
El mestre te sobre tot que afavorir al nen/nena en el seu aprenentatge, partint de tot allò que ens donen les institucions i marquen com a raó establia i debatuda per a la millora cada vegada més de la nostra comunitat educativa.
Una vegada establies i acceptades estes normes educatives on realment podem fer créixer estes petites ments en evolució, es en el camp del senyi que te que transmetre un mestre implicat, convençut de la seva tasca. No sols la formació retòrica d’aquest mestre es tan valida com la vocació.
Al tema ens designaren “Atenció a la diversitat” ets on cal si cap tindre en conte el valor afegit que li suposo al mestre treballar davant d’aquestes diversitats amb el suport de la seva estima per el treball, atenent als xiquet/es segons les seves pròpies necessitats particulars, no sols quant tenim una deficiència si no en tots els casos.
D’aquestes dues variables, la genètica i l’entorn, que faran del nen un adult, en aquest entorn ets on entrem nosaltres per conduir a est petit ésser humà en l’aventura del ensenyament.
El mestre te sobre tot que afavorir al nen/nena en el seu aprenentatge, partint de tot allò que ens donen les institucions i marquen com a raó establia i debatuda per a la millora cada vegada més de la nostra comunitat educativa.
Una vegada establies i acceptades estes normes educatives on realment podem fer créixer estes petites ments en evolució, es en el camp del senyi que te que transmetre un mestre implicat, convençut de la seva tasca. No sols la formació retòrica d’aquest mestre es tan valida com la vocació.
Al tema ens designaren “Atenció a la diversitat” ets on cal si cap tindre en conte el valor afegit que li suposo al mestre treballar davant d’aquestes diversitats amb el suport de la seva estima per el treball, atenent als xiquet/es segons les seves pròpies necessitats particulars, no sols quant tenim una deficiència si no en tots els casos.
4 comentaris:
He trobat força interessant aquest tema ja que jo també soc de les que considere que la primera i indispensable característica que ha de tindre un mestre és VOCACIÓ, per dues raons:
1. Perquè les ganes que tu poses al teu treball afecten de manera directa al desenvolupament intel·lectual i emocional del xiquet.
2. Per què canvie la imatge del professorat, que s'ha vist perjudicada i desvalorada als últims anys, per casos de persones que entren en aquest món perquè troben una estabilitat econòmica i no una vocació.
Per això, considere que és treball de nostre, copm a responsables dels xiquets, i de l'Administració, per ser l'organ regidor, assegurar la qualitat dels docents, i per tant, la qualitat de l'ensenyament.
Jo també pense que la vocació del/de la docent és molt important per al desenvolupament adequat de l'alumnat,ja que aquest treball implica molt el nostre temps lliure i una atenció especial amb els
/les alumnes, perquè no sols els hem de transmetre coneixements i hàbits, sinó també fer-los sentir acceptats i estimats, és a dir, hem de guanyar-nos el seu afecte i, sobretot en l'etapa d'Educació Infantil.
Estic amb les meves companyes. És fonamental que l'elecció de ser mestre sigui vocacional, ja que és necessari per realitzar una bona tasca, invertir més temps del que es disposa en la jornada laboral. Això implica un sobreesforç, ja que no ens obliga ningú fer-ho, i en aquest moment és on intervé la "vocació". Ella proporciona les forces per realitzar aquesta tasca, ja que és molt gratificant treballar per als nens.
També estic d'acord amb les meves companyes. El ser mestre ha de ser vocacional. Tothom no ha nascut per a ensenyar i ja que hi ha mestres de vocació, els hem d'aprofitar. A més, si algú t'obliga a fer-ho sense que t'agrade, no ho faràs mai bé ni amb il·lusió. Cadascú en la vida ha de ser allò que li agrada, et poden aconsellar o guiar per on pugues anar, però ningú deu obligar-te mai a fer el que no t'agrada.
Publica un comentari a l'entrada