L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Una de les preocupacions més grans que trobem als nostres centres escolars i que cada vegada és més freqüent, és l’atenció a la diversitat, la qual afecta a moltes famílies a la nostra comunitat.
Cada vegada, és més freqüent trobar xiquets/es que no encaixen dins del que és considerat en educació com a “normal”, i per això es fa molt necessari atendre aquesta diversitat a tots els centres escolars i mantindre els docents i tota la comunitat escolar informada sobre aquesta tasca.
L’atenció a la diversitat no tan sols correspon al docent en qüestió, sinó a tota una comunitat escolar on trobem: docents, pares, alumnes, etc. No podem seguir considerant a tots els alumnes com iguals i heterogèniament quan sabem que la realitat és molt diferent, i que aquestos, tenen més diferencies que pareguts.
Molta gent pensa que l’atenció a la diversitat tan sols s’utilitza per a xiquets amb discapacitats, però la realitat és molt diferent, a pesar de les creences. L’atenció a la diversitat, no tan sols tracta casos de nens discapacitats, sinó també de nens amb superdotacions, o nens marcats per altres factors rellevants com poden ser: les diferencies individuals derivades de la seua historia personal i escolar, la pluralitat d'interessos i motivacions, el nivell social i cultural de les famílies, la immigració o la multiculturalitat.
Els alumnes tenen unes necessitats educatives a les quals tenim que donar resposta, mitjançant tot el nostre esforç, i dins d’aquest, podem trobar aquesta tasca: l’atenció a la diversitat.
Per això una de les claus de l’èxit d’una educació de qualitat es troba en proveir als centres docents de mitjans humans i materials, i d’estratègies pedagògiques adequades per a atendre la diversitat de l’alumnat al llarg de les diferents etapes educatives. És a dir, una ensenyança de qualitat depèn en un alt grau de la quantitat i qualitat dels recursos humans i materials que disposa cada centre educatiu.
Però quines accions o solucions podem portar a terme per a atendre la diversitat a les nostres escoles? Aquestes passen per l’assimilació i integració de les diferencies, el suport a l’alumne, afavoreixer la diversitat, suport a les famílies, la integració curricular de continguts d’altres cultures, el diàleg igualitari, compartir metes, lloc de inclusió de les diferencies i de superació de l’exclusió, o aules interculturals. És a dir un gran nombre de mesures per tal d’afavorir la diversitat, de donar-li suport i de dotar-li d’un ambient de tolerància.
A més, també tenim un complet grup de accions o mesures per tal de tractar la diversitat. Però quina seria la més correcta? Per exemple, els alumnes immigrants son molt diferentment tractats segons la comunitat en la que es troben: en Catalunya es consideren com “alumnes recentment arribats”, en Galicia com a “alumne galleg procedent de l’estranger”, o a Navarra com simplement “alumnes”, als que se atén amb les mesures ordinàries establides per a tots els alumnes.
Aleshores, quina seria la forma correcta de tractar la diversitat? Tractant a tot el món com igual, o tractant els alumnes com a diferents i donant-los suport en les àrees que ho necessiten. Es poden trobar moltes opinions sobre aquest tema, però segons la meua opinió, la diversitat es deuria de tractar com el que és, diversitat, i atendre tant en gran grup com individualment cadascun dels alumnes, sabent i estudiant el cas particular de cadascun però també integrant-los a nivell global a les seues aules.
Una educació de qualitat, tan sols es pot produir, si no tractem a tots els alumnes per igual, ja que mai ho seran. Cadascú té les seues possibilitats, les seues necessitats, el seu context de vida, les seues característiques personals inamovibles, etc.; que són elements clau que diferencien a cada un dels nostres alumnes. No podem tractar-los com si foren un ramat: Tots són diferents encara que siguen pareguts en molts aspectes; podem globalitzar, però també individualitzar.
3 comentaris:
ESTIC COMPLETAMENT D’ ACORD AMB TU. ÉS MOLT IMPORTANT QUE DES DE L’ ESCOLA S´ AJUDE A TOTA LA DIVERSITAT PERÒ TAMBÉ DES DE FORA DE L’ ESCOLA. EN EL MÓN HI HA PERSONES DE TOT TIPUS, I CAL DONAR-LOS LES EINES QUE NECESSITEN PER A FACILITAR ELS SEUS APRENENTATGES EN LA MEDIDA QUE ES PUGA. AHIR VAIG VEURE UN DOCUMENTAL DE LES ALUMNES SOBREDOTATS, I AQUESTES PERSONES AL FINAL SEN TENEN QUE ANAR D´ ESPANYA A EE.UU PER QUE EL NOSTRE SISTEMA LEGISLATIU SI QUE ACEPTA TOT AIXÒ DE LA DIVERSITAT, PERÒ NO FA RES PER AJUDAR A LES ALUMNES SOBREDOTATS JA QUE A L´ ADMINISTRACIÓ LI SUPOSA UNA DESPESA PROU GRAN EN TOTS ELS SENTITS. PER A LES ALTRES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS SI QUE ESTÀN FENT-SE COSES.
Considere que estem davant d'un del temes més polèmics que existeix a l'educació, ja que crec que la majoria dels membre que es troben involucrats en la vida del centre escolar tenen clars que els plantejaments teòrics de l'atenció a la diversitat pareixen lluny de tot dubte de la importància que tenen però el problema apareix quan ens plantejem...¿com portar això a la pràctica sense tindre els recursos necessaris? És ací el punt on trobem la major dificultat, perquè encara que els docents i tot el centre estiguen concienciats de la importància que té l'atenció a la diversitat, això no serveix de res si no disposen del medis necessaris per a poder convertir l'atenció a la diversitat en una realitat.
El problema és que no aconseguir aquest objectiu no fa altra cosa que repercutir negativament sobre els alumnes que tristament són els que pagaran el no vore cobertes les seues necessitats.
A pesar de les dificultats el centre ha de seguir en la seua obstinació de atendre a tots els alumnes, ja que aquestos són diversos, de cobrir les seues necessitats, doncs aquesta és la única manera de que aquestos estiguen motivats i responguen millor al procés d'ensenyança-aprenentatge.
Sens dubte, em sembla un tema molt important ja que jo també he dedicat el meu blog a l'atenció a la diversitat.
Perquè la majoria de la societat entén com a atenció a la diversitat tan sol persones amb diverses dificultats o discapacitats però, la realitat és una altra totalment diferent.
En la nostra societat hi ha un gran nombre d'immigrants que necessiten per exemple, aprendre el nostre idioma.
Hem de ser conscients els docents que no podem atendre tan sols al que és igual sinó que cal ensenyar des de l'heterogeneïtat i a més, açò també beneficiarà a la resta de la classe.
No crec que, el més beneficiós siga que totes les persones siguen exactament iguals, a més que açò és impossible.
La riquesa es troba en la diversitat de les persones, per exemple, a altres companys de classe li podem ensenyar els diferents costums i la cultura d'aqueix individu.
És necessari tenir clar que, per a portar tots els nostres objectius a cap hem de tenir a més de tots els docents entendre el per què una sèrie de recursos.
Pel que, tota la comunitat escolar ha d'entendre i reflexionar sobre aquest tema.
Bon article Lucía!
Publica un comentari a l'entrada