dijous

Ciutat K: Una comunitat d'aprenentatge

Allò que pretenen les comunitats d’aprenentatge es demostrar que l’educació ja no es troba únicament als col•legis, sinó que tot un conjunt social pot ser una gran escola: un barri, un veïnat... Fins i tot una ciutat.

I això és el que vull tractar. Les comunitats d’aprenentatge ja estan presents a la nostra vida i no, no em refereix a les que ja estan implantades en Catalunya o el País Basc, sinó a una ciutat molt particular: Ciutat K.

Ciudad K - Capítulo 1




En aquesta zona urbana, la més culta del món, res és com el coneixem habitualment; les telenovel•les parlen d’informàtica, les dones de la perruqueria no parlen de com de car està el pernill, o del marit que no fa res a casa. No, això quedà al passat. Ara es parla de l’índex de la borsa, de quants discs durs externs hem comprat, de les tribus urbanes...

I les prostitutes? Ja no duen a terme les “arts amatòries” tradicionals. Ara es disfressen de Marie Curie, filosofen amb els clients i mostren els seus coneixements sobre transaccions i fluctuacions econòmiques.

Pel que fa als familiars i la seua “ajuda” als xiquets amb els deures del col•legi... Aquest pare que s’assegurava de que el seu fill feia tot tal i com se’l diu la mestra, va quedar desactualitzat. Ara la seua missió es criticar tot quan s’ensenya a classe, donar una opinió plenament subjectiva i insultant sobre Einstein, Karl Marx, Napoleó...

D’altra banda, què dir dels policies? Si volem denunciar un robatori, una infracció de tràfic, un assassinat... Ja podem tenir cura amb la nostra sintaxi i el nostre lèxic, perquè ens podem portar la multa nosaltres i desitjarem haver tancat la boca.

Ciutat K ens mostra, de manera amena i entretinguda, com seria la vida en una ciutat culta; la ciutat amb l’índex cultural més elevat del món. És clar que mai serà tan exagerat com ens mostra aquest programa però, personalment, no em pareix tan terrible.

És una bona perspectiva anar a la perruqueria i parlar dels llibres de Kafka. M’he cansat de les dones que parlen amb obsessió de les seues arracades i després tenen el valor de criticar el sistema educatiu.

0 comentaris:

  • Publica un comentari a l'entrada