dijous

I vosaltres....què penseu, què faríeu?

Fa uns dies em vaig trobar amb una situació que em va cridar molt l’atenció quan vaig a anar a un col·legi petit d’educació primària i secundaria i sols això, ni infantil ni educació especial; i em vaig trobar amb un xiquet que tenia múltiples deficiències, tant físiques com psicològiques. Em vaig decidir a parlar amb el seu mestre el qual em va comentar que l’alumne necessitava molta atenció que de vegades no podia donar-li ja que hauria de parar tota la resta de la classe però que amb molta paciència aconseguida dur-lo bastant bé.

El xiquet, que es troba a algun que altre curs inferior al corresponent amb la seua edat, utilitza llibres especials i duu un ritme diferent al de la resta de la classe. Vist açò, jo vaig pensar que aquest alumne necessitava un aula d’educació especial amb mestres especialitats on fora millor atès i poguera treballar amb materials adaptats, però, quan vaig comentar al mestre la meua opinió em va dir que els pares no estaven d’acord amb açò, que el xiquet estava molt content i que el seu germà també anava a aquest col·legi i no volien separar-los.

Una vegada plantejada aquesta situació reial...què penseu que seria més correcte per a l’educació d’aquest xiquet?

La Conselleria d’Educació conta amb una secció d’Educació Especial i des d'esta secció es desenrotlla la planificació de l'educació especial, entesa com el conjunt de recursos personals i materials, les tecnologies d'ajuda, que augmenten les capacitats funcionals, faciliten l'accés al currículum i milloren la comunicació, així com els recursos organitzatius i curriculars, posats a disposició de l'alumnat amb necessitats educatives especials per a aconseguir el màxim desenrotllament personal en l'entorn més normalitzat possible.

I si és així, els alumnes que precisen aquest tipus d’educació haurien d’assistir a aquestes aules i no a les ordinàries.

Jo entenc que és dur classificar als xiquets depenent de les seues deficiències però de vegades és bastant necessari fer-lo i en aquest cas jo crec que hauria de ser així.

I vosaltres....què penseu, què faríeu?

6 comentaris:

  • Noelia García Rodríguez ha dit...

    Es realment sorprendent que en ple segle XXI no haja en una institució pública aules d'educació especial amb el canvi de concepció que ha hagut legislativamenT respecte a les diferents dificultats que poden tindre l'alumnat. En aquest cas es comprensible que els pares no vulguen separar al xiquet del seu germà, pero si el xiquet necessita altre tipus de proposta educativa tendrien que pensar en el que realment el seu fill necessita educativament. Clar esta que també depén del grau de discapacitat o dificultat que tinga i si el centre es capaç de respondre a les nee del xiquet.

    Aurora Contreras Fontanillo ha dit...

    Jo pense que hi ha que fer una valoració molt general abans de decidir si un xiquet amb NEE ha d'estar en un aula ordinària amb suport o ha d'estar en un aula d'educació especial.
    Però en aquest cas, crec que els pares haurien de pensar més en el futur del seu fill i en les seues necessitats, que no en que està amb el seu germà, perquè l'educació que li donen, i com puguen atendre les seues necessitats serà essencial per a que en un futur puga ser més o menys autònom. Per tant, crec que aquest xiquet deuria estar en un aula d'educació especial, o al menys, certes hores del dia en un aula de reforç
    Això sí, com ja he dit, primer s'ha de fer una valoració general i amplia del xiquet i el seu entorn.

    IRIS GALLETERO MAESTRE ha dit...

    Des del meu punt de vista, pense que un xiquet amb N.e.e., el millor és que estiga a una aula ordinària. Ara bé, si la deficiència és molt gran, i dins d' una classe ordinària no pot desenvolupar al màxim les seues capacitats. Potser necessite anar a un col·legi amb un aula d' educació especial on estiga envoltat de mestres perfectament qualificats i que li ajuden com ell mereix. Tanmateix, pense que també seria bo, que en hores puntuals, s' ajunte amb altres xiquets d' aules ordinàries ja que, al cap i a la fi, la majoria de gent amb la que es relacionarà fora de l' escola serà així i per tant, haurà de conéixer com relacionar-se, hàbits, etc., amb la resta.

    Iris Galletero Maestre

    Noelia Ballester Aparicio ha dit...

    Considero que és fonamental donar-li a cada xiquet l'atenció educativa adequada i necessària, però és molt més necessaris en xiquets amb n.e.e. Per això, és urgent que l'administració realitzi totes les valoracions necessàries per conèixer quines són les necessitats educatives, i un cop conegudes donar-li. Els xiquets amb n.e.e. han d'estar en una classe ordinària fins al moment en què aquesta no sigui bona per a ella, és a dir, fins al moment en que deixi de cobrir les seves necessitats. Si es donés el cas que no es pot donar tot el suport al xiquet, estar en una classe ordinària, es converteix en un perjudicis per a ell, de manera que no hauria de seguir allà.

    MARIA DOLORES SELLES ARABI ha dit...

    Sembla estrany trobar-te un col•legi amb esta circumstancia però crec que el sistema no arriba a tot i menys quant pareix que els actuals responsables de l'educació aposten més per la privada que per la pública. Esperem que la meva opinió sigui errada.

    Rocío Follana Antolín ha dit...

    La meua opinió sobre aquest tema és que el xiquet hauria de combinar el seu aprenentatge es a dir, tenir una escolarització combinada. Donar classe amb els seus companys però també anar a classes d'educació especial.
    Personalment conec a un xiquet que está en eixa situació i el desenvolupament en el seu aprenentatge és molt profitós dins de les seues capacitats.

  • Publica un comentari a l'entrada