dijous

I QUÈ VA SER DEL RESPECTE?


Un moment complicat se'ls aveïna als professionals de l'educació, doncs de tots és conegut el gran repte al que s'enfronten dia a dia ja que la societat en la qual viuen, els ha convertit en responsables únics de l'educació d'uns xiquets o joves que en ocasions no volen aprendre gens, amb la pressió afegida generada pels pares. Però creieu-me si dic que aquest problema és insignificant si ho comparem amb un altre molt més greu que entra en les aules dels centres escolars i que deixa empremta en el dia a dia de la societat espanyola, la violència escolar.

Moltes qüestions del sistema educatiu són denunciades i debatudes en els diferents mitjans de comunicació ocupant els espais dedicats a la cultura i més en concret a l'educació, fins a aquí res resulta estrany. Però quan són els espais destinats als successos els quals prenen el protagonisme per a donar cabuda a les notícies del món educatiu la cosa canvia i aquesta situació és la generada pels episodis de violència que presencien les aules del nostre país.
Aquest problema suposa un canvi de papers, doncs les aules que són un lloc destinat a aprendre, respectar, compartir, treballar en grup i un espai idoni per a inculcar valors es converteix diàriament en un ambient hostil, incòmode, tens i on valors com la solidaritat o la companyonia són substituïts per la competitivitat i la llei del més fort.

És evident, que actualment la violència escolar genera un greu problema i com a tal és important trobar la seua solució, però potser a l'hora de fer-lo ens trobem amb un barrera infranquejable que a més possiblement siga l'origen d'aquesta situació: l'educació familiar, ja que l'actitud que mostren els xavals i que origina aquest important conflicte és possible tinga la seua arrel en la falta d'autoritat i disciplina que a casa es manifesta, d'aquesta manera, els pares no solament es converteixen en un dels factors originaris d'aquest problema sinó que a més suposen un escull important a l'hora de trobar la seua solució doncs sembla que professor i família van en diferents direccions a l'hora d'emprendre un camí el final del qual resultaria beneficiós per a tots. En aquest aspecte seria interessant que els pares que tant defensen als seus fills empatitzaren amb els professors d'aquestos: o és què a ells els agradaria que algú els donase lliçons de com han d´exercir el seu treball?

A pesar d'aquest difícil moment és important no donar-se per vençuts i treballar des de tots els àmbits possibles de la societat per a trobar una solució a la violència escolar ja que és un problema que ens pertoqui a tots, doncs no cal oblidar que l'educació dels joves és la base de tot país així com els valors que des dels centres educatius s'intenten inculcar, per tant, hem de considerar que la labor dels professionals de l'educació és imprescindible per a tots.

Actualment vivim en un moment replet de virtuts socials però també d'alguns defectes entre els quals es troba la violència escolar que malauradament ha substituït al respecte en els centres escolars.

1 comentaris:

  • Noelia García Rodríguez ha dit...

    Estic d'acord amb tu Beatriz, en l'actualitat es molt comú escoltar en les noticies casos de violéncia en les aules, no solament entre els alumnes també hacia els docents. Personalment crec que el pares es confien demasiat en que nosaltres educarem als seus fills en tots els apectes, peró aixó no es aixi, nosaltres no podem fer també de pares i també es competència seua inculcar els valors,sobretot el de respecte a la resta de persones.Després es queixen que hi ha moltes baixes o que els profesors ja no tenen vocaciò, com la van tindre si, apart que son menyspreats comparat amb altres treballs "de més prestigi o més utilitat o més dificultat",també son maltractats?

  • Publica un comentari a l'entrada