Falta de valors
La paraula “disciplina” s'allunya cada dia més dels nostres centres escolars, el que suposa un greu problema tant dintre de les aules com fora d'elles.
Fa uns quants anys, la disciplina estava relacionada amb obediència, ensenyaments tradicionals i alumnat amb un paper passiu.
A dia d'avui aquest concepte ha desaparegut, el que trobem en el seu lloc és una recerca del diàleg igualitari entre alumnes i professors i una participació activa
que permeti aconseguir objectius tant acadèmics com conductuals.
Tant l'educador com l'alumne mereixen un respecte, un respecte impossible d'aconseguir sense l’adquisiciò prèvia d’una sèrie de valors. I és ací on trobem el principal problema: la falta de valors de l'alumnat.
Sembla que s'està oblidant la diferència entre actuar bé i fer-ho malament, i que està perdent-se la capacitat per a actuar d'acord amb la pròpia consciència i voluntat, la qual cosa necessitem en la nostra vida quotidiana per a resoldre qualsevol obstacle que se'ns presenti.
La pèrdua de la importància de la família, la influència que exerceix la relació amb els amics en els joves i la pèrdua de confiança en certes institucions socials, com per exemple l'església o l’escola, fan que augmenti aquest estat de frustració al que estan sotmesos els alumnes.
Però…
Són aquestos els factors que realment influïxen en la pèrdua de valors?
Qui ha d'inculcar aquests valors als alumnes?
És tasca exclusiva dels pares o dels mestres?
Com podem resoldre el problema de la indisciplina com futurs professors?
3 comentaris:
Considere el teu tema, i les teues preguntes molt interessants, i per això m'agradaria donar la meua opinió al respecte.
Es cert que la societat està perdent valors i això es reflectix a les noves generacions. Probablement la perdua de reconeiximent de l'escola i l'esglèsia, com has comentat, ha fomentat aquesta actitud però pense que el problema és altre.
Per a mi els valors van aferrats a la cultura, i això és el que s'està perdent. Les tradicions es perden, l'identitat pròpia també i en conseqüència, els individus perden la noció de bé i mal, i amb això la moralitat.
Hem de parar-nos a pensar com a mestres, i en general a la societat, si veritablement aquesta "globalització" ens beneficia en tots els sentits o en certa mesura, està dunt-nos a ser adoctrinats de manera indirecta, portant a la societat cap al consumisme, una imatge "ideal" i la valoració de l'escàndol i lo banal per damunt del valor de la intel·ligència i l'enriquiment de la diversitat humana.
El que has escrit és exactament el que pretenia: que qüestionéssim quins són les veritables raons del sorgiment d'aquest problema.
Em sembla molt interessant el teu punt de vista sobre la societat consumista i la pèrdua del valor de la intel·ligència i la diversitat, crec que tens raó quan afirmes que la cultura, els valors i les tradicions van unides, així com la identitat pròpia i la moralitat.
A més, crec que tots aquests són factors crucials que com professors, hem de treballar per a millorar la situació.
Salutacions i moltes gràcies per comentar el meu article.
És cert que esta havent una pèrdua de valors en la nostra societat, però crec que la solució a aquest problema és la unió de totes les institucions socials que forma als nens. Cal no oblidar que els mestres poden formar els seus alumnes de la millor manera possible, però aquests també estan influïts pels seus familiars, amics, mitjans de comunicació, ... Per tot això, cal que la societat en general accepti la situació en què ens encotramos i que treballem tots junts en una direcció.
Publica un comentari a l'entrada